EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dilluns, 24 de febrer de 2020

MAGNÒLIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MAGNÒLIA

L'esclat de la magnòlia a la posta,
fregant el voraviu sensible de la llum,
afina la blancor del món obscur.
El color blanc
impulsa allò passat al temps present:
projecció del somni en el món dels vius.
La ment reprèn un moviment de màquina,
s'accelera el batre rítmic del cor:
dos cossos nus s'entrellacen a l’ombra
que, tot fluint de l'arbre,
submergeix, lentament, les runes del jardí.


Antoni Tàpies-Barba
Matèria dels astres
Edicions 62, 1992
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Precioses les magnòlies, el seu color i la seva olor ens fan somniar, en la poesia del capvespre...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Les magnòlies fan una flor preciosa molt cridanera.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada