EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 4 de setembre del 2020

LA OSCURA POTESTAD

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA OSCURA POTESTAD

“La puerta de la Casa está ya abierta
y alguien vela tus pasos más allá de la Noche”

Miras y sabes. Ya no sabes nada.
Y no miras: tus ojos están ciegos.
Oscura sombra mineral de juegos
de muerte. Oscura sombra sobre nada.

Existes tú, no existes. Nada es nada.
El mar desde la mar —¡Oh monasterio
funeral!— tañe acordes de salterio
tuyo, y tú ya no ves. ¿La vista? Nada

existe. Y tú no sabes. Y tú miras
el mar, la mar oscura, oscuras liras
de soledad, de soledad… Ya es tarde

para vivir, para vivir. No tienes
nada, no tienes nada. ¿Luz sostienes…?
En silo de templanza arde la tarde.

Arcadio López-Casanova
La obscura potestad
Ed. Rialp, 1979
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Realment sinó mires no veus res, tot i que les coses segueixen existint, sense que tu les vegis...
Bon diumenge.

Calpurni ha dit...

Les coses no necesiten de nosaltres per a existir. Nosaltres les necessitem.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada