EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 10 de gener del 2021

EL PA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El pa

 

Quan jo era vailet, fa una garbera d’anys,

i passava les vacances a pagès,

anava a buscar el pa, al toc de migdia,

amb la senalla i el perdiguer de l’avi:

el gos es deia Krim, i els meus estius

eren plens de la nostra vibrant amistat.

De retorn de cal Pastisser Nou,

el Krim portava per les anses la senalla,

d’on sobreeixia un enorme pa

en forma de barret de tres puntes,

tres, com els Mags d’Orient.

Aquell pa feia olor de cosa bona.

Les coses bones, avui, on són?

On és el Krim? Massa aviat el perdria,

sacrificat després d’enverinar-se:

un amic de debò, el primer que se’m moria.

Després n’he enterrat tants com molles hauria

aquell pa de tres bonys que el gos portava.



Josep Vallverdú Aixalà

Pa de forment

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

És molt gran, Josep Vallverdú, en els dos sentits de la paraula. No m'estranya que hagi enterrat tants amics.

M. Roser ha dit...

Preciós aquest poema que ens parla de records entranyables. Me n'han vingut a la memòria uns quants...
Bon vespre Jesús.

Calpurni ha dit...

Tots tenim records de la infantesa que ens fan enyorar els bons temps passats.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada