EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

dissabte, 13 de març de 2021

LA CALIMA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA CALIMA

 

Un estiu aspre de cal viva solca el cel ras de la cambra

una cremor densa i grossa que espesseeix l’aire

una urpada abjecta que rebla les ungles

a la mà inepta que cerca les tecles

i excoria els dits de xafogor incerta

 

Havia esperat un càntic d’alè sonor, un balbuceig d’himne

un ritme viu de pluja estival

un galop de cavalls, una vibració intensa

i no aquesta calima pesant de pedra al sol en l’escullera

no aquest ròssec de roca corcada entre les aigües

aquest esquitx salat de tinta inhàbil en un llenç sense pintar

 

Atònita i muda respires viaranys sense perfil ni figura.


Carme Rufino i Bey

La guerra d’Hècabe

Bromera Edicions, 2021

Més sobre l’autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Avui dia li dirien que ha de ventilar més, que al virus no li agrada el corrent d'aire...
Bona setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Triste el poema i més en els temps que vivim.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari