teixíem
tots els salms
cantàvem
com els avis
pledejàvem
a les valls
parlàvem
la llengua dels arbres
i
escrutàvem amb les mans
núvols
i cimalls
nuats a
la terra
plens
de dits sembrats
moríem
dansant
Boscana
LLeonar Muntaner Editor, 2018
i t’adones que tens
tot el que no volies
tenir
que no ets
qui vas imaginar
i que has fet
molt del que no volies
fer
i t’has esforçat tant
per evitar.
Així potser és bona idea
retardar un cop més el temps
de fer balanç.
El clot
Viena Editorial, 2021
Més sobre l'autor, ací
El teu i el meu no-res
A quina distància
el teu i el meu
no-res.
Sílvie Rothkovic
i vam deixar de veure’ns,
perquè les pupil·les se’ns gastaven de mirar
i van revoltar-se contra el jou intransigent
del nervi òptic.
i vam deixar d’entendre’ns,
perquè ens parlàvem, imprudents,
amb la llengua esmussada
que descrea les coses.
i vam deixar de sentir-nos,
perquè la veu se’ns va aigualir
i a les orelles hi teníem la remor
que fan tots els silencis
quan comencen a sentir-se
a si mateixos.
i cadascú va carregar-se a les espatlles
el seu Jo,
i cadascú va arraulir-se al seu no-res particular
i el va covar.
i un dia
sota el ventre
hi vam notar els primers batecs:
era el terror immesurable
que fan totes les coses
quan s’adonen
que existeixen.
La gran nàusea
LaBreu Edicions, 2021
Més sobre l'autor, ací
cada palavra tua
é agora uma ilha
um minuto mágico
de matar silêncios
cresceu-te no olhar
um lugar de adeus
e dizes os nomes
dás-nos os gestos
que, afinal,
te ferviam no coração
---
LA TEUA PARAULA
la teua paraula
ara és una illa
un minut màgic
per a matar silencis
et creix als teus ulls
un lloc de comiat
i dius els noms
ens dones els gestos
que, al cap i a la fi,
et bullien al cor
Falso lugar
2004
[Traducció del portugués feta per mi]
a un racó
de la casa Fanal
o llum de peu
ens il·luminaria les nits
més negres Tret
que prefereixis
tenir-la
plantada al jardí I veure
com
s’inclina
cap a tu.
Pare què fem amb la mare morta
LaBreu Edicions, 2020
Més sobre l'autora, ací
Per la casa solitària, ja fum,
retall d'or enfosquint-se en la memòria,
vagarà el perfum d'un altre hivern.
No quedarà gespa als racons on vas nàixer
ensangonant la pell de primavera,
ni cap esguard s'obrirà a la tardor
devers uns cels fets de la llum de l'aigua.
Fantasmes orbs, guardians de l'oblit,
emmudint les mans humides dels lliris
colliran gessamí d'interiors deshabitats,
calaixos blancs on mai no cloguérem ones.
La cambra delimitarà ombres en l'aire,
allà on retrats teus ompliren calzes de por i misteri.
Ja les aus hauran emigrat a la mar
des de murs i finestres que la nit ennegreix.
Les vesprades seguiran rebent les estacions
damunt l'espai del cel i els arbres
mentre una pluja blanca s'emmiralla,
lluita entre la mar i la tristesa,
en la pàl·lida melangia dels teulats.
Cabdells de la fosca trancada
Tres i quatre, 1976
Més sobre l'autor, ací
Dus tot el dolor del temps
imprès en les línies de la mà,
caminant.
A la vella sendera
no hi trobaràs remeis
tan sols àngels invisibles
que barren el pas, a sol ponent.
La llum retalla el serrat d’enllà —
reprodueix el so del pensament.
(I quina deu ser l’onomatopeia
del silenci?)
Riu brogent
AidA Edicions, 2021
i ara només contemplo la presència constant de l’aigua
i em sorprèn la rapidesa amb què marxa pel canal.
Desestimaré la companyia
per meravellar-me avui de la solitud
del setè dia
de la música a quarts d’onze fora el temple.
Alguna cosa ha fet perdurar el somni
que condueix l’aigua.
Esperaré el temps de veure el mar
encara que en senti la proximitat.
On és Saorsa
AdiA Edicions, 2021
Més sobre l'autora, ací
Badira saihestu ezineko zauri-bidaiak.
lnora eramango ez gaituzten erromesbide lausoak.
Deserrira. Abaildutako arima hilberrien antzera.
Ezustean, aspaldiko zure baitarekin bilduko zaituzten berbak.
Zabiltza adi!
Inarrosten den bihotzak ez du etsiko.
Danbada Ieun bezain bareari ezin egingo diozu muzin.
Orbelean zimeldua dirudien haziaren indar isila.
Requiem doinu doilorra biziari kateatuta.
Rapsodaren indar lotsatiaren astindua.
Agerikoa ez den oihartzun kutxaren gidari xumea.
SENDERO
Periplos de heridas,
inexorables.
Peregrinaciones empañadas
que no llegan a destino.
Destierro. Recién nacidas
almas abatidas.
Palabras que,
inopinadamente, reconcilian con la esencia más intima.
¡Alerta!
Un corazón que se
estremece nunca abandona.
No podrá desdeñar el
suave y calmado estruendo.
Fuerza silente de una
semilla que parece marchita en la hojarasca.
Sonido despreciable de un
réquiem encadenado a la vida
Sacudida de fuerza tímida
del rapsoda.
Humilde guía de una caja
de resonancias invisible.
---
SENDER
Periples de ferides, inexorables.
Peregrinacions entelades que no arriben a destí.
Desterrament. Nounades ànimes abatudes.
Paraules que, inopinadament, reconcilien amb l'essència més íntima.
Alerta!
Un cor que s'estremeix mai abandona.
No podrà menysprear el suau i calmat estrèpit.
Força silent d'una llavor que sembla marcida en la fullaraca.
So menyspreable d'un rèquiem encadenat a la vida
Sacsejada de força tímida de rapsode.
Humil guia d'una caixa de ressonàncies invisible.
Dins d'Antologia Poetikoa / Antología Poética
TarQus Editorial, 2021
[Traducció al català feta per mi a partir de la de castellà feta per l'autor]
se s'atreveix
a assecar les meues llàgrimes
les seues empremtes
estan
cremant
---
nadie
se atreve
a secar mis lágrimas
sus huellas
están
ardiendo
Més sobre l'autora, ací
[Traducció feta per mi a partir de la versió en castellà de Juan Arabia]
SOLITUD
Per por a la solitud,
un jove de camp tenia un grill al costat del seu coixí.
Quan va créixer i va treballar a la ciutat,
va comprar un rellotge amb una esfera lluminosa.
Quan era petit, tenia enveja de
l'herba d'una tomba —era una llar per als grills.
Ara fa tres hores que és mort;
el seu rellotge segueix funcionant.
---
SOLEDAD
Por miedo a la soledad,
un chico de campo tenía un grillo junto a su almohada.
Cuando creció y trabajó en la ciudad,
compró un reloj con una esfera luminosa.
Cuando era pequeño, tenía envidia de
la hierba de una tumba —era un hogar para los grillos.
Ahora lleva tres horas muerto;
su reloj sigue corriendo.
Més sobre l'autor, ací
[Traducció feta per mi a partir de la versió en castellà de Juan Arabia]
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
