EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 12 de setembre del 2021

[DUS EL DOLOR DEL TEMPS...]

 (Imatge pròpia)
VI


Dus tot el dolor del temps

imprès en les línies de la mà,

               caminant.


A la vella sendera

no hi trobaràs remeis

tan sols àngels invisibles

que barren el pas, a sol ponent.


La llum retalla el serrat d’enllà —

               reprodueix el so del pensament.

(I quina deu ser l’onomatopeia

               del silenci?)


Antoni Clapés

Riu brogent

AidA Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací i ací


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

A les línies de la mà també si duen escrrites les coses bones de la vida...Aquests angels invisibles són una mica entremaliats...
Suposo que el silenci no en deu tenir cap d'onomatopeia!
M'agrada molt la foto.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Jo també crec que el silenci no ha de tenir cap onomatopeia.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada