EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dimecres, 8 de febrer del 2023

SAHEL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Au sud de Tombouctou

Entre les maisons et les rues de sables

Il ne reste plus qu'un cimetière

Aucune inscription

Rien qui ne remémore ces années

L’oubli est notre épitaphe

 

Et pourtant nous avons existé

Nous étions des ombres aux lèvres sèches

Des ombres aux lèvres sèches

Nous déambulions par la ville

Et personne ne nous voyait

 

Ces années existèrent

J'en suis un témoin.

 

---

 

Al sud de Timbuctú

Entre les cases i els carrers de sorra

Només queda un cementiri

Cap inscripció

Res que recordi aquells anys

L’oblit és el nostre epitafi

 

I tanmateix existíem

Érem ombres amb els llavis secs

Ombres amb els llavis secs

Deambulàvem per la ciutat

I ningú no ens veia

 

Aquells anys van existir

En soc un testimoni.

 


Ismaël Diadié Haidara

Sahel

Fondo Kati / Edicions del Genal,  2017

Més sobre l'autor, ací i ací

 

[Traducció al català feta per mi] 


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un paisatge ben depriment que acompanya el trist poema ...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

una molt dura època per a la zona subsahariana.
Gràcues pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada