EMPREMTES

Què diem quan diem poesia? ANTONI FERRER

dissabte, 2 de setembre del 2023

VISIÓN VII / VISIÓ VII

(Imatge: portada del llibre)


VISIÓN VII

 

la ingravidez elegida no deja de ser una trampa

no existe como tal

no es posible elegir ser ingrávido como

no es posible la pobreza ni la soledad y

no hablo de (descarto) cualquier tipo de determinismo ya

sea biológico o cultural sino que hablo de la imposibilidad

física de ser algo de disfrutar de una situación que no

se nos ha venido dada desde cualquier momento

 

afirmar que esta imposibilidad hace que el ser humano

no sea libre implica no haber entendido en qué consiste

la libertad y mucho menos la compleja naturaleza del ser

humano compuesta de todas las circunstancias que le rodean

y que sumadas entre sí nos dan una visión mucho

más ontológica que cualquier consideración subjetiva

que aporte más información aun siendo esta verdadera

incuestionable

 

desenlace

según las consideraciones previas

por su carácter original e independiente

lo real no se deja metaforizar

si acaso ironizar

la simulación no existe

la ingravidez elegida sublima y humilla

arrincona

y se evapora

ese es el privilegio de la ingravidez

o

la antítesis del olvido habitado

o

el hálito de la perennidad del rayo

 

 ---

 

VISIÓ VII

 

la ingravidesa triada no deixa de ser un parany

no existeix com a tal

no és possible triar ser ingràvid com

no és possible la pobresa ni la solitud i

no parle de (descarte) qualsevol tipus de determinisme ja

siga biològic o cultural sinó que parle de la impossibilitat

física de ser quelcom de gaudir d'una situació que no

se'ns ha estat donada des de qualsevol moment

 

afirmar que aquesta impossibilitat fa que l'ésser humà

no siga lliure implica no haver entés en què consisteix

la llibertat i molt menys la complexa naturalesa de l'ésser

humà composta de totes les circumstàncies que l'envolten

i que sumades entre si ens donen una visió molt

més ontològica que qualsevol consideració subjectiva

que aporte més informació tot i ser aquesta veritable

inqüestionable

 

desenllaç

segons les consideracions prèvies

pel seu caràcter original i independent

allò real no es deixa metaforitzar

tal vegada ironitzar

la simulació no existeix

la ingravidesa triada sublima i humilia

arracona

i s'evapora

aquest és el privilegi de la ingravidesa

o

l'antítesi de l'oblit habitat

o

l'hàlit de la perennitat del llamp

 

Rafa García Jover

Del privilegio de la ingravidez

Boria Edicions, 2023

Més sobre l’autor, acíací

 

[Traducció al valencià feta per mi]

4 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt "allò real no es deixa metaforitzar". No es pot fer poesia de tot.

Calpurni ha dit...

Encara que sempre hi haurà algú que buscarà la poesia en qualsevol lloc i moment.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Olga Xirinacs ha dit...

El meu temps material em fa més gràvida que no voldria i trobo que soc l'antítesi de l'esperit que alguns imaginàvem, lleuger i eteri. Una abraçada, Jesús.

Anònim ha dit...

Sempre som el que som; ser l'antítesi és massa compllcat.
Gràcies, Olga, pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada