EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 29 de setembre del 2023

[SENSE MI]

 
 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 Amor amant,

de l’arrel de la llum

fins al seu cim.

 

Quan siga fe el desig,

jo me’n faré creient.

 

***

 

Inclús d’esquena,

riallera com ets,

somrius de cara.

 

***

 

Amb passos ebris

camine l'enyorança

de l'Albereda.

 

***

 

Escolta a penes.

La vida més secreta

sap a silenci.

 

***

 

Laberint d’astres

i l’ombra d'un ocell

entre les pedres.

 

***

Prenc comiat

de la darrera llum

a l'horitzó.

 

Tot allò que estimaves

s'està morint de pena.

 

Isidre Martínez Marzo

Sense mi

Edicions de la Guerra, 2001

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

La primera tanka m'agrada molt, entremescla passat i futur en l'amor.

Calpurni ha dit...

Que no sempre coincideixen.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada