EMPREMTES

A poesia adora andar descalça nas areias do verão. EUGÉNIO DE ANDRADE

divendres, 21 de juny del 2024

ESTACIÓ DE PAS


(Olga Xirinacs durant el viatge amb l'Orient Express l'any 1994. Foto de Vicenç Roca Olivé)


Estació de pas


[Fragments]


Hi ha un camí d'esperança quan la primera estrella segueix el pas del sol.

---

La vida passa i, confiats, sortim a la finestra i l'esperem de nou.

---

No hi ha proporció possible ni intuïda entre el que em volen fer creure que existeix i el que soc realment

---

Entre "Les fulles mortes" hi ha "La vida en rosa", i els que la canten ho fan en veu baixa perquè sigui una carícia quan es necessita.

---

L'amistat és més llarga que l'enamorament; el prepara i el sobreviu.

---

He fet amigues llegint els seus llibres quan eren mortes. Em reconeixeran?

---

Déu va crear el món en sis dies. El setè va descansar. I se'n va desentendre.

---

El temps mata tota esperança.

---

Quan moris, tinguis l'edat que tinguis, hauràs fet tot el que la vida t'avia manat.

---

On són les ànimes mentre no les instal·len als altres cossos on les han destinades?

---

Què era, una reencarnació, sinó prendre carn en etapes succesives?


Olga Xirinacs

Estació de pas

Ed. Ganzell, 2024

Més sobre l'autora ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Em quedo amb "L'amistat és més llarga que l'enamorament; el prepara i el sobreviu".
Vull llegir-lo aquestes vacances, aquest llibre!

Calpurni ha dit...

Un excel·lent llibre. Paga la pena llegir-lo.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada