GENISTA SCORPIUS II
Qui
collirà la flor de l’argelaga?
Qui en farà rams?
Qui la durà a taula?
Un,
que té només els dits per agafar-la.
Un, que ve amb les mans.
Un, que per franquejar
la gravetat funesta de l’espina
haurà d’alçar
Abstància
Ed.
Pont del Petroli, 2016
REI DE LA MARE!
Ai! eixe fill que no he parit, amor,
i que duc soterrat entre la carn;
fill de la teua saba i d’esta sang
que em crema i que voldria repetir.
De nit entre el silenci, sents un plor
llunyà? No sents el seu petit gemec?
Em dol tantíssim el teu fill, amor,
que si t’estim per tu, t’estim per ell;
per un grapat de boira sense nom.
Criatura d’escuma. Nin del vent.
Miqueta d’àngel. Colomet d’enyor.
Rei de la mare. Impossible fill...
Per no ser res no és ni el nostre mort!
Llibre d’Amic e Amada (1980)
Dins Jo tinc una mort petita. Poemes de dol per la pèrdua d'una criatura
Adelerades de desig,
juntes, inventem noves cal·ligrafies
que esgrafiem amb mots i brases a la pell,
illa de flames,
festí de boires enceses.
Sobre les teulades ixen síl·labes d'aigua i foc
i fumegen frases de dolços fonemes
que els núvols lletregen.
El vent passeja onejant
per ciutats i camps la banderola,
diccionaris ignots,
mots rebels, mots afins, mots memòria.
I és així com, per fi, esdevenim visibles al món:
Per
l'alfabet de l'amor.
Mots i brases
Ed. Brosquil, 2004
Satie
L’hivern i el fred
eren de color blanc.
Un blanc sense malícia
traient el cap en els meus records.
La pura blancor de la boira
cobrint les muntanyes
de la meva infantesa
eren d’una dolça simplicitat.
No era una corona com canta Verdaguer
a l’Oda a Barcelona,
sinó la quietud del lent pas dels instants,
simplicitat de la vida.
Talment la Gimnopèdia primera de Satie.
Escoltant, veig dansar el blanc,
impassible i lent als Tossals
que mig encerclen el meu poble.
Fermí Roig Ferrer
Tot comença amb el
desig
Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial / Cossetània Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
FOC MORT
Com arribar a l’incendi pur
de cap aurora, si només
erro cansat, per un excés
de roca estèril, dins l’obscur?
No hi ha cap alba en el futur
ni cap estrella en el record,
enmig del vent crepuscular;
sóc en la terra del foc mort,
cercant només el mar, el mar.
El callat
Edicions 62, 2025
Més sobre l’autor, ací
S'espera una blanca tronada, blanquíssima
i esquerpa.
De besllum guaiten les tiges amb color
gris.
A les parets esclaten closques florides
a mars.
Un descantell llastimós anuncia a crits
decadència
i al recer del pols intens. al fons d'una foia.
els trons.
El cor
ple de pols
Editorial Neopàtria, 2025
Més sobre l’autora, ací
L’OBLIT
No enyore la metàfora
ridícula de l’eternitat.
Sí enyore l’horitzó
recte i prim del
mediterrani.
Allí on la llum es mor lenta
del color de la cirera.
I tant de pressa com la nit
es menja un raig taronja.
Digues, te’n recordaràs
d’estos passejos
a prop de l’aigua d’olor a peixos?
Els peus àvids de mar,
El cos àvid del teu cos.
Digues, recordaràs la meua pell
del color de la fulla seca?
Recorda, no eternament,
sols un instant del teu temps d’hivern,
quan es gela la flor
extraviada de l’ametler.
Perquè els dia és curt
I la nit freda t’esborrarà el record.
Bötzingen, 17-01-2023
Astronauta
aerostàtica
Autoedició, 2025
Més sobre l’autora, ací
Arrel
Si
et sents informe i brut i tou
com
un llimac, no pensis mai
que
no ha valgut la pena
haver
tirat pedres al riu
—“qui
fa cinc salts, llavis de molsa”—,
haver
burxat gripaus
fins
rebentar de pura ràbia
o
haver fumat saüc
al
cau secret de Les Roquetes.
Tot
això compta i és en tu
com
una terra fèrtil.
No
deixis que la nit badalli
ni
que l’hivern clivelli els camps.
Torna’t
arrel i enfonsa’t en el temps.
Miceli,
Poesia (2000-2025)
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
3
El bes dels morts retorna a visitar-me
cada vegada que una branca es mou
al jardí astut de la memòria vella.
No és el record que em bressa i em despulla
l sentiment amb què conec la vida.
No és pas tampoc la brisa que remou
fulles perdudes, càntics oblidats,
perquè tot bes va sempre a la deriva.
El bes dels morts em torna soledats
on sempre més seré l’esclau del viure.
Llibre
gris
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
En el brunzir plumbi
de la mosca
convergeixen
els anhels del pelegrí
la set còsmica del cercador
un infinit alat
el déu melòman
Abismar
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AQUEST ANY MISERABLE
serà molt recordat i molt amargament
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Els rics s’havien fet més rics encara
i Roma vivia per damunt dels tributs,
però ningú no ho veia perquè hi havia pa,
molt de pa, per als pobres i circ.
Tot el món es reia dels poetes, criatures
innocents, i dels crítics, ocells de mal
auguri, perquè no veien la bondat
del sistema, l’únic possible, amb cabals.
Fins i tot, a València, les grans curses
i les festes s’organitzaven per a ofrenar
als déus i als patricis de la metròpoli,
els béns d’un poble que respirava feliç.
I eren atacats d’injuriosos els qui gosaven
qüestionar la virtut dels governadors,
estimats pels plebeus i, fins i tot, pels
esclaus, com un camp en primavera.
Però els devoradors s’ho van menjar tot
i van haver d’actuar de carronyaires.
No hi havia ja el pa dels pobres
i un dia els poetes van ser escoltats.
Fou, aleshores, quan començaren a eixir
els corruptes i les històries dels ineptes,
i pels carrers la gent s’indignava,
mentre els lladres s’aferraven al senat.
I tot, tot, feia riure, perquè els espavilats
eren ignorants davant la justícia, i feien
riure, si no fos perquè tot, ben mirat,
feia plorar als pobres, com sempre.
Capvespre de guerrers
Reclam Editorial, 2024
Més sobre l’autor, ací
Com un melic de segell i or,
sangtraït llançat en roent,
diana singular, concèntrica
fugida...
Amb corba trajectòria de
rellotge ancestral,
fas ull oscil·latori i
t’encunyes la perla a funda
oberta.
Ambre de groc i flama
desfermada,
després de l’ocult, entres el
ventall
i corones el dia de l’estirp
que força la mirada i encega
l’aguant.
Quanta pupil·la d’homes
et canteja! Tità dels aires,
inapel·lable espai, cos
en moviment a la rodona i
èlitre,
tu em sostens la moneda,
cirial,
com bàcul regalim, amb
l’espurnosa
traçada, santa soledat
de quin volar cap al lloc del
meu gest.
Natura elemental
Bromera Edicions, 2025
Jeroglífics
Descriure el límit
dels contorns
només desespera.
Però la inèrcia
obliga.
És cert.
T’he pensat com un gos pastor
travessant els semideserts més punxeguts.
Perseguint un ramat imaginari.
He de vigilar més el que dic,
que potser s’entén
i potser fa forat
i si fa forat
vol dir
que també s’hi entra.
Molsa
Adia
Edicions, 2016
Ací, a la vida, tot és massa
tèrbol.
A banda de l’angúnia que mai
no ens oblida,
hi ha una guerra
tacant, prenent-li foc al
mapa,
enllà lluny.
Als ulls venen imatges
que ens la mostren
de tant en tant, ferint-los.
Enllà, els homes, tots
brutedat,
sostenen
la mort per la cua.
Les dones ja no són dones,
són feres
amb el cadell al coll,
i cauen
les ciutats al buit:
enderrocs i cadàvers
fan muntó... ¿Què et diria?
He isolat una imatge
–imatge feta veu–
i te la porte al cercle,
on potser romandran encara,
molt tímides
partícules d’ulls vius,
concavitats d’orella...
Mira i escolta.
(i adorm-te tu també
xiquet, fill, home meu.)
El que resta d'un
clam perdut. 37 poemes inèdits
Bromera Edicions,
2025
Més sobre l’autora,
ací
L’ABRAÇADA HERMAFRODITA DELS CARAGOLS
I
aquesta és l’ofrena d’amor
sense límits dels caragols
ésser tot u
fecundar
i ser fecundats
aventurats a tot allò que els circumda
fertilitzar
i ser fertilitzats
tot i alhora
L’abraçada hermafrodita dels
caragols
Viena
Edicions, 2025
Més
sobre l’autor, ací
Dia radiant cloïssa de la veu que m’has creat
tot nu per caminar els
meus diumenges de cada dia,
entre les benvingudes de
les platges
fes bufar el vent fins
ara inconegut,
estén un jardí
d’estimació
perquè el sol hi
rebolqui el cap
i encengui amb els llavis
les roselles.
Les roselles que segarà
la gent orgullosa
perquè no hi hagi altre
senyal al seu pit nu
que la sang de la
despreocupació que ha esborrat la tristesa
i ha arribat fins a la
memòria de la llibertat.
He dit l’amor, la salut
de la rosa, el raig de sol,
que és l’únic que de
dret encerta el cor.
He dit Grècia que petja
amb fermesa la mar.
Grècia que sempre em fa
viatjar
a muntanyes nues
glorioses de neu.
Dono la mà a la justícia,
font clara, brollador
suprem.
El meu cel és pregon i
immutable.
Allò que estimo neix
sense parar.
Allò que estimo, sempre,
tot just comença.
Sol primer
Godall Edicions, 2025
Més sobre l'autor, ací
[Traducció de Pau Sabaté]
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
