YANTRA
Clarobscur de les cases profundes,
de besllums i de pols
sobre el rastre roent de paraules no dites.
Contemple aquest llindar,
l’aurora fosca dels objectes que criden
llur persistència amenaçada.
Com deslliurar-me ja
d’aquest parany d’objectes innombrables?
Recerque quin ha de ser el just moment de cloure
la vella història que em domina.
I veig la fi llunyana,
remota, inescrutable.
Talismans
Editorial Bromera, 2013
Més sobre l’autor, ací
ESPECTACLE [fragment]
Només li plau mirar-se; s’emmiralla
vestit únicament amb un eslip
i veure’s li suscita la rialla.
S’ofega des de sempre en la grisalla
d’un dia a dia de què ja està tip,
només li plau mirar-se; s’emmiralla.
La màgia de la licra mai no falla,
l’eslip és de color pipiripip
i veure’s li suscita la rialla.
Calaixera
Viena Edicions, 2024
Més sobre l’autor, ací
silents [fragment]
i t’empeltaves als fragments tendres de la nit, allà on
naixien humides les mans i el saüc i l’arbreda.
I el cel se’ns vessava com un murmuri extasiat:
com una flor que no pella.
Enllà de la ciutat, nosaltres silents
i encara desconegudes.
Al bosc de vidre
Viena Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
GEOGRAFIA D’UN PAISATGE AMB FIGURES
Al nord, distants, els cims d’Aitana i de Maigmó
que il·lumina el ponent del vespre clar i fresc
de principi d’autumne. Més propers, els turons
i el perfil de les serres que tanquen la comarca.
Enmig, l’Alt del Muró, el penyal que assenyala
on es troba el pantà, com m’ensenyà mon pare,
que ho aprengué del seu. Cap al sud, les planúries
que cerquen el Segura, conreades i extenses.
Els xiquets de la Foia, de la Baia i Maitino
ixen d’escola i creuen el camp amb bicicleta
tornant cap a sa casa, banyats per l’or ponent.
Damunt el marbre blanc de la taula, a la cuina,
hi ha un botijó ple d’aigua i un plat amb raïm blanc.
Octubre du frescor als peus, costreix els llavis.
Testament (Sonets de
l’hort de palmeres) dins de Per a saber d’amor.
Obra poètica
Adia Edicions, 2025
Els plors que no són
Hauria de trobar la guspira
que arrenqui els meus plors,
fins que no ho hagi fet
no em trauré del damunt
el pes de la vida.
I ara em pesa el pensament
pel futur que no sé,
la tardor que comença,
i demà a la tarda
estat civil: divorciada
i amb un fill.
Retrat
interior
Edicions Proa, 2025
Més sobre l’autora, ací
Crepuscle
Tot i que avui els sucs del crepuscle
són corones d’espines, ira de llangardaix,
com quan era més jove a estones m’ompl
les butxaques de velluts i llunyanies.
Me les ompl de pensaments balsàmics,
d’intervals lírics, de cistelles de fruita,
de resplendors i ecos de la terra promesa:
rius i vinyes, mel i horts, coure i ferro.
Després, ¿el buit total, ni un bri d’herba?
Entre
dues fosques
Proa Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
Per un bleir del cor a l’alta nit,
enduta per un vent de trobar clus,
he convocat els brucs de l’esperit
i el salm arbrat que m’obre el mot reclús.
Un corriol d’argent encès em cus
al pit un foc de blats que abranda el crit
d’un temps en què l’amor no ens era intrús
i alçava l’alegratge més petit.
Quin mormoleig del cel porta el neguit
que aviva el bosc arcà del capfinit?
Cerco el tresor perdut entre el fullatge.
I alzino a flor de terra el meu celatge.
L’or del matí caplleva a la cinglera:
pel cant del Déu ignot veig la drecera.
Saur
Edicions 62, 2025
L’EDAT ÉS UNA XIFRA ADMINISTRATIVA
Dormo deu hores,
recomptes paral·lels.
Retardo tant com puc el moment de
baixar
els quatre pisos estrets d’escala infame.
Tanco amb clau fent les tres voltes,
amb contrapunt de cadeneta.
Em llevo amb les mans encarcarades
d’aquest fred de pis sobrevalorat.
La boca cada dia em put més
i no hi ha fluor que ho amansi.
No em tenyeixo.
Guardo els bitllets dins sobres reciclats.
Per sopar, mitja magdalena
sucada amb tel de llet
com qui protegeix records.
A la caixa per pagar una dona m’etziba
«es que son noventa y seis años ya».
I sense el cabàs de l’edat
també que passi, no tinc pressa.
M’ha visitat la veu aguda de la iaia dins l’orella
i a la mirada, un altre tel.
Em fixo en les nostres compres:
iogurts, llet, ous, galetes.
Tant de bo ens separés un paquet de condons!
Però se’m caduquen,
com els iogurts, la llet, els ous i les galetes.
El proper matí entre setmana
davant les neveres dels làctics
li donaré el meu telèfon fix.
Clavells, digueu
Adia Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
XIII.
Ah, és
clar, eres tu, us dieu, tibats, tu i el mirall,
sense goig ni sorpresa,
mantenint la distància que us ha dut fins aquí,
sospesant-vos
escèptics,
calculant malfiats
si
l’altre, a l’altra banda, és qui hi guanya o qui hi perd,
si compensa avançar o val més fer-se enrere,
si
aquest prolix palíndrom
té cap escapatòria.
Cants
concèntrics
Adia Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
Com el dragó d’estiu que sotja
pel mur de la casa isolada,
explores els budells del vers
enmig de la sang de la pàgina
on hi ha un abisme inquietant
i espigoles ací de gana,
musell de rèptil, entre els nervis
més feridors de la paraula.
Balada enmig del bosc
Viena Edicions, 2020
Més sobre l’autor, ací
DESPRÉS
Del no-res cap al
no-res.
Desésser l’infinit.
Des del primer plor,
trànsit i enigma.
Encara, el mossec de la poma.
La serp, al cos. Entortolligada.
El ca Cerber et llepa les mans.
Apis i roses sobre la tomba.
Hi haurà la llum dels àngels,
després?
Safrà
Viena Edicions, 2024
Més sobre l’autora, ací
L’EVANGELI KAFKIÀ
El bé és passiu.
El mal, actiu.
El bé s’ignora i ignora.
El mal es coneix i coneix.
En realitat, mai no hi ha bé.
Davant nostre s’obren
totes les opcions del mal.
I sempre fem veure
que decidim
el mal menor.
No és que el mal ens fascini,
és que el mal ens fonamenta.
El corc
LaBreu Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
Un món tallat a trossos
abanderats i sense
braços ni mans ni cor:
molts estats molt
petits, cada estat una falla
amb lleis d’estrangeria,
pasteres, morts de gana,
mercats negres de negres,
prostitutes de Rússia
rosses i escardalenques
blanques com un llençol,
clandestins filipins
sense papers, cagats
de por dins de les cuines
de restaurants de luxe
on mengen rics i riques
amb cullera de plata
cervells de simis vius.
Semen
Bromera Edicions, 2004
Més sobre l’autor, ací
Les llavors són invisibles
Les llavors són invisibles,
dormen dintre de la terra,
preparen les seues vides
mentre que dura l’espera.
Un dia per fi desperten,
allarguen al cel els braços,
badallen i es deixondeixen
i fan els seus primers passos.
Brotaran al meu jardí
cada dia noves herbes
i jo hauré de descobrir
si són bones o dolentes.
Deixaré créixer la rosa
perquè és inútil i és bella,
em regala el seu aroma
i m’allunya la tristesa.
Vigilaré els baobabs,
que no arrelen en la terra,
no siga que es facen grans
i em foraden el planeta.
El color del blat
Bromera edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
No se separen del tot
—volia creure—
les ànimes que han estat juntes
a través de les mans.
No se separen del tot
—em semblava percebre—
les ànimes que a través de les mans
han mesclat els seus destins,
perquè en les mans hi ha una llum
molt petita,
molt tènue,
però forta com la mort.
Estranya sort
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Desitjo
les coses
que em faran mal:
omplir el càntir,
escopir damunt la ferida,
obrir els punys i
apamar-te
mentre em mires igual que ho faries
si fos una vella amant
que només recordes de matinada.
El foc del heretges
Adia
Edicions, 2025
Sents el teu propi nom com la reverberació
de la llum
del foc
sobre una multitud de nens
que vaguen
bojos
per la ciutat
desfeta El silenci et talla les cames
el vent
doblega
les ales dels ocells.
Antònia VicensAgafa la teva creu
LaBreu Edicions, 2025
Fresc
Si em fóra dat d’escriure com escriuen
les poetes, ho faria amb els colors
exuberants i xops de la vesprada
que em regalima, a tall de vena oberta,
cuixes avall, fins als turmells i més
avall encara.
Sobrevisc com puc,
i una nit rere l’altra, amb la cadència
constant i lúbrica d’una ungla esmussa,
rosego el guix que em revesteix
de cap a peus i enalteixo la dona
primigènia, que duu tot un món,
ben assegut, damunt dels seus malucs.
Atàviques feres
Cossetània Edicions, 2009
Més sobre l’autora, ací
Què en farem de l’avidesa
ara que ja són tots morts,
els petits desitjos,
els versos agosarats
escrits tan a correcuita?
Hi ha edats que són teves,
edats per als altres,
i edats que no pertanyen a ningú.
Les arrosseguem i prou,
ni feixugues ni lleugeres,
conscients que desapareixen
a poc a poc
com la boira a la Mussara.
Carretera avall.
Era només la boira
Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024
Més sobre l’autor, ací
BELLEVILLE
Vetlles pel que no succeirà mai
i esbrines debades de quins mecenes
has heretat el pes d’aquest desig.
Mires, tanmateix, la ciutat al lluny,
l’enorme núvol gris que la separa
del cel.
Distraure el pensament és bo
per reprendre’l, lleuger i sense rèmores.
Vindrà algú i des d’ací hi veurà,
com tu, la vida i el silenci de la mà,
i farà esment del verd fosc dels til·lers,
dels joves que lligen damunt la gespa.
El futur va i ve, concís, i efímer
com un foc d’argelaga.
Hem nascut
per a escriure’ns, subjugats pel sentit.
Fes perquè el temps madure; després, alça
el trestallador i inunda’t de poesia.
Vicent AlonsoVinces
Cafè Central i Eumo Editorial, 2016
Al fillol Jordi Creus, un cop més
OBSERVATORI ORNITOLÒGIC
1
Colibrí del Canadà
De sobte, un colibrí
se’t mostra, cobejant
l’expenedor de nèctars,
les flors que fan conserves
de dolcesa perenne.
Amb musculades ales,
conjugant la fermesa
amb verbs de moviment,
pinta un retrat, suspès
en l’aire per cap fil,
aparentment immòbil.
De la immobilitat
—necessitat obliga—
en fa raó de viure,
malgrat tenir com té
fràgil el cor, propens
a l’ictus, estressat.
Fent convergir, però,
la força i la feblesa
a fi de subsistir,
es capfica en la feina,
s’abandona —i ho sap:
l’arbre i l’aire el fan lliure,
l’aire i l’arbre el retenen.
De sobte, el colibrí
desapareix. I torna,
entre les flors, la calma
activa dels insectes.
Collbató, 25-VII/5-IX-18
Àrea de descans
9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2025
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
