(L'expulsió d'Adam i Eva del paradís- Benjamin West)
Al ras, en la plujosa matinada
després de l’expulsió, resava Adam:
«Déu meu, Déu meu, que no existeixi el món
d’haver-se’l de guanyar». Però ja era
la vida haver d’aprendre a ser el que ens falta.
I aprengué Adam del món, vessat al cor
de la història sumària de cada home,
a ser el cuc de la poma que no es cull.
I a veure Déu que brilla per absència,
Déu que s’aparta per a fer-nos lloc.
I veure el cel com cau fet pluja fina
i es planta en el mirall del fang de viure.
Ramon Boixeda
Pols
Edicions 62, 2025
.jpg)


0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada