(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Garoina
La
pell primera era d’escorça, tu
hi
posaves la mà, el palmell tan tebi.
Però
te n’oblidaves, contemplaves
el
cim de la muntanya enllà del bosc.
La
segona era feta d’adamàntium:
l’aeròlit
solcà, ardent, l’atmosfera
i
per obra de l’home esdevingué
aquesta
superfície impenetrable.
La
tercera, de fina cel·lofana
transparent,
crepitava a l’embat mínim
de
qualsevol cop d’aire, o cap alè.
A
dintre, la garoina migpartida
parava
la carn lassa de la nafra
al
rasclet inclement de la cullera.
Jordi Mas
Cants d’amor advers
Editorial
Café Central, 2024
Més
obre l’autor, ací
Entrades
