DIMECRES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Dimecres

 

Hi ha una llum diagonal que escapça, groga,

les finestres més altes de les cases.

En tarda laborable tothom porta

les cares més honestes com si res:

és el dia anodí l’indret perfecte

per descobrir ulls amables, bons auguris,

lletjors reals, records de nit d’insomni.

Em sé viva aquests dies, vaig perduda,

eficientment mediocre, en el punt mig

entre la irrellevància i la mentida.

Mentre espero al semàfor com tants d’altres

encara amb el dinar viu al record

i aquella somnolència de les tres

sé que ningú sabrà que no tinc rumb.

He estat anys sense èxit en l’intent

d’esborrar-me sencera per guanyar

mil escales de gris en una feina.

He aconseguit els grisos —no l’oblit.

Penso que, igual que els altres, jo també

sé travessar els carrers sense consciència;

només em queda un dubte, que m’amago:

Pot ser que si jo veig en els seus ulls

preocupacions puerils i grans tragèdies

en mi veuran el buit, el blanc, els ossos?

 

Clara Ballart Lladós

La llum igual

Pagés Editors, 2025

Més sobre l’autora, ací