(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Per un bleir del cor a l’alta nit,
enduta per un vent de trobar clus,
he convocat els brucs de l’esperit
i el salm arbrat que m’obre el mot reclús.
Un corriol d’argent encès em cus
al pit un foc de blats que abranda el crit
d’un temps en què l’amor no ens era intrús
i alçava l’alegratge més petit.
Quin mormoleig del cel porta el neguit
que aviva el bosc arcà del capfinit?
Cerco el tresor perdut entre el fullatge.
I alzino a flor de terra el meu celatge.
L’or del matí caplleva a la cinglera:
pel cant del Déu ignot veig la drecera.
Saur
Edicions 62, 2025
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada