(imatge no identificada presa de la xarxa)
...vaig obrir la mirada àmplia
a l’epidermis de vent i horitzó
rere meu arraps i mossecs
ençà i enllà
destrosses a l’engròs
naufragis d’esperit aclaparadors
enfangada empegueïda apocada
ànima de càntir llengua de fang
aspra i voraç
vaig emmudir furient
astorada
davant tanta desfeta...
Llengua de fang
Bromera Edicions, 2026
Més sobre l’autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
És duríssim.
Sí, terrible.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada