(Imatge no identificada presa de la xarxa)
A UNA CASA QUE JA NO EXISTEIX
Carrer Desemperats, número cinc, tercer
i jugar renouer: nins botant a l’escala.
Aquella casa, àvia en edat i nau
i temple del meu vent, vent, cendra oblidada
en perdut cor i dada o en clavell que vola
de nin somiador i castrat a l’escola.
I no hi seràs, però sí a un horitzó. Car
et tornaré la mar, la crosta esbraveïda
i la claror lunar: pols i por desvestida.
Perquè del cos ets, llar, camisa blanca, temps
en perllongació, recordança en augment.
Del mar que sóc
Ajuntament d’Algaida, 2000
Més sobre l’autor, ací
Entrades
