(Imatge no identificada presa de la xarxa)
No hi ha cap veu
ni manllevada ni pròpia
que escrigui els meus poemes,
només
aquesta sorda afonia miserable,
un escanyament d’aigua embravida
atrapada entre les roques
–el salt final, en brut
i al capdavall
un toll quiet i lent
que malmeten turistes de diumenge.
I tanmateix
callar no ha estat mai una opció,
sinó perviure
en la gorja estreta.
Trobar-hi el crit.
On fugirem, amor
Godall Edicions, 2024
Més sobre l'autora, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada