[CONSERVA ENCARA...]

 

A Carlitos

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Conserva encara

Les proporcions àuries de la vida.

En un retrat ovalat de làpida recent.

Romandrà així durant un temps dins la consciència

d’algú que nega el dia i la nit. Som aquells instants que

Ben prompte ens deixen de pertànyer i ens neguen rotundament la sensibilitat. Som un

búcar definitiu, mels dies que fa vent i la porta mal tancada de casa nostra. Un entre 

tots els retrats sense emmarcar. A penes sabem com posar fi a una biografia, com 

mostrar les nostres desavinences amb el record.

 

Francesc Pastor i Verdú

Trànsit

Onada edicions. 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

[LA PINYA COLADA...]

 

(Imatge pròpia)

La pinya colada va ser el túixec

que de rebot trencà l’amor

endormiscat al meu pit

farcit de dolça verema.

Les margarides embolicades

amb gases de tul

van morir al jardí clos.

 

Des del llindar del record

espere el seu retorn, però

la lluna, cresol de la nit,

silencia les paraules

amb un grapat de draps

plens de most.

 

Roser Furió

Ulls de nit

Editorial Nopàtria, 2016

Més sobre l’autora, ací i ací

NÈNIA PER A CORS DELMATS 29/10/2024

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NÈNIA PER A CORS DELMATS

29/10/2024

 

La mort de tota mort ara et bressola.

Antoni Ferrer

 

Heus ací el temps enfangat.

Lentament, es dessagna el record: la nuesa del record.

 

Que s’acomoda la ignomínia al buit de l’oblit.

Que la llum s’esmuny en la cavorca de la nit.

Que enmig de la fosca del cel la pols esborra rostres.

Que les llàgrimes renten carrers exhumats.

Que ens arriba el crit animal de la carn ultratjada.

 

I un tendre esperit ens commou en la desesperació.

I un cor que batega a dins ens desperta l’ànima.

 

Com defugir ara de la humana solitud

dels que han emmudit en aigua i fang?

I com suportarem la ferida sense bàlsam

ara que tot el record és latència i llacada bruta?

 

Jesús Giron Araque

Dins de Que torne la joia pura del carrer! Versos per la dana (llibre col·lectiu)

Onada Edicions, 2025

Més sobre mi, ací

YANTRA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

YANTRA

 

Clarobscur de les cases profundes,

de besllums i de pols

sobre el rastre roent de paraules no dites.

 

Contemple aquest llindar,

l’aurora fosca dels objectes que criden

llur persistència amenaçada.

 

Com deslliurar-me ja

d’aquest parany d’objectes innombrables?

 

Recerque quin ha de ser el just moment de cloure

la vella història que em domina.

I veig la fi llunyana,

remota, inescrutable.

 

Emili Rodríguez-Bernabeu

Talismans

Editorial Bromera, 2013

Més sobre l’autor, ací

ESPECTACLE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPECTACLE [fragment]

 

Només li plau mirar-se; s’emmiralla

vestit únicament amb un eslip

i veure’s li suscita la rialla.

 

S’ofega des de sempre en la grisalla

d’un dia a dia de què ja està tip,

només li plau mirar-se; s’emmiralla.

 

La màgia de la licra mai no falla,

l’eslip és de color pipiripip

i veure’s li suscita la rialla.

 

Jordi Ferrer

Calaixera

Viena Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

SILENTS

 

(Imatge no identificada presa de la xara)

silents [fragment]

 

i t’empeltaves als fragments tendres de la nit, allà on

naixien humides les mans i el saüc i l’arbreda.

 

I el cel se’ns vessava com un murmuri extasiat:

com una flor que no pella.

 

Enllà de la ciutat, nosaltres silents

i encara                    desconegudes.

 

Mireia Casanyes Dalmau

Al bosc de vidre

Viena Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

GEOGRAFIA D’UN PAISATGE AMB FIGURES

 

(Imatge no identificada treta de la xarxa)

GEOGRAFIA D’UN PAISATGE AMB FIGURES

 

Al nord, distants, els cims d’Aitana i de Maigmó

que il·lumina el ponent del vespre clar i fresc

de principi d’autumne. Més propers, els turons

i el perfil de les serres que tanquen la comarca.

 

Enmig, l’Alt del Muró, el penyal que assenyala

on es troba el pantà, com m’ensenyà mon pare,

que ho aprengué del seu. Cap al sud, les planúries

que cerquen el Segura, conreades i extenses.

 

Els xiquets de la Foia, de la Baia i Maitino

ixen d’escola i creuen el camp amb bicicleta

tornant cap a sa casa, banyats per l’or ponent.

 

Damunt el marbre blanc de la taula, a la cuina,

hi ha un botijó ple d’aigua i un plat amb raïm blanc.

Octubre du frescor als peus, costreix els llavis.

 

Gaspar Jaén i Urban

Testament (Sonets de l’hort de palmeres)  dins de Per a saber d’amor.
Obra poètica

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

ELS PLORS QUE NO SÓN

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Els plors que no són

 

Hauria de trobar la guspira

que arrenqui els meus plors,

fins que no ho hagi fet

no em trauré del damunt

el pes de la vida.

I ara em pesa el pensament

pel futur que no sé,

la tardor que comença,

i demà a la tarda

estat civil: divorciada

i amb un fill.

 

Mariàngela Villalonga Vives

Retrat interior

Edicions Proa, 2025 

Més sobre l’autora, ací

CREPUSCLE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Crepuscle

 

Tot i que avui els sucs del crepuscle

són corones d’espines, ira de llangardaix,

com quan era més jove a estones m’ompl

les butxaques de velluts i llunyanies.

Me les ompl de pensaments balsàmics,

d’intervals lírics, de cistelles de fruita,

de resplendors i ecos de la terra promesa:

rius i vinyes, mel i horts, coure i ferro.

Després, ¿el buit total, ni un bri d’herba?

 

Antoni Vidal Ferrando

Entre dues fosques

Proa Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací 

[PER UN BLEIR DEL COR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Per un bleir del cor a l’alta nit,

enduta per un vent de trobar clus,

he convocat els brucs de l’esperit

i el salm arbrat que m’obre el mot reclús.

 

Un corriol d’argent encès em cus

al pit un foc de blats que abranda el crit

d’un temps en què l’amor no ens era intrús

i alçava l’alegratge més petit.

 

Quin mormoleig del cel porta el neguit

que aviva el bosc arcà del capfinit?

Cerco el tresor perdut entre el fullatge.

 

I alzino a flor de terra el meu celatge.

L’or del matí caplleva a la cinglera:

pel cant del Déu ignot veig la drecera.

  

Laia Llobera

Saur

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací