(La creació d'Adam (detall). Michelangello Buonarrotti)
Gènesi
Al principi era el verb.
I tu.
I amb el discurs vam cosir un món
a mida,
amb
ombres i salvatgies desbocades
i les incerteses per preguntar-nos-ho tot,
deixant rastre del Tot sobre la sorra.
Tot, llevat del teu nom,
l’innominable,
el qui amb un gest superb
macula sencer el llinatge de Caïm
abans i tot del crim comès,
perquè no és crim el tast golut, efímer,
de la fruita sucosa i plaent de l’arbre de la vida,
del coneixement, el bé i el mal i tu
i jo i el desig del sexe en plenitud, golut també.
Perdut el paradís, el rastre animal
de la teva creació esdevé ferotge,
abominable,
criminal,
i a l’ensems
bellíssim perquè bell era
el fang primigeni amb què modelar
el monstre, l’àngel, l’home.
Els déus.
I després: al principi era el mite.
I tu.
Argos fondejat i calm davant l’arena blanca
curulla de cossos esterrecats, els ulls esbatanats,
interceptats en el viatge cap a l’esfinx
per resoldre l’enigma de la creació amb respostes
agusades que basteixen un nou discurs: l’home
que veu l’home i és el seu pitjor malson,
i tanmateix creu en ell com en el gran creador que
esdevindrà.
La poesia no diu; suggereix.
Il·lumina.
I, aleshores, diu.
El mite o la cadena de mots
bastint un nou discurs on dir-nos tot
allò que no sabem. I per justificar
les accions de l’home davant el proïsme inestimat
burlant la llei divina enmig la nit
(el cos sense sepultura exposat als vents del desert,
als cans famèlics udolant sota els estels),
mentre la música de les esferes fa de claca
dels mesells que assenteixen, i riuen,
i cloquegen.
Babaus. Babaus asseguts en trons
de plata i argent o agemolits sobre el llot
untat de sang, de semença, de la suor del treball
de l’escarràs maldant per un bocí, per aire,
pel saber contaminat d’aquest llinatge maleït.
Àlvar Masllorens Escubós
Escriptures sagrades
Pagès Editors, 2024
Més sobre l’autor, ací
Entrades
