Deixeu
que el palpebreig
de la lluna
s’esqueixe
pels meus somnis.
Atapeït el missatge
En un obscur silenci,
marxaré
com el brunzir callat
dels ocells al vent.
David Raga i Sauco
On clouen els teus ulls
7 i mig Editorial de poesia, 1998
Més sobre l’autor, ací
Quin regrés que no nua enfonsa aquesta llum ungida,
memòria o cant on el perfum ofereix un fruit
i et mou al plany el sabor del ventre a l’alba.
No tornes més si encara resplandeix el fulgor
d’aquells anys lleus d’immolació i de flames,
o aquell llavi de tota iniciació i desengany
que fou per sempre únic fris de somni i dita,
o perla coronada en un cos bru
que tant vaig desitjar...
Anxia
Bromera Edicions, 2001
Més sobre l’autor, ací
CANÇÓ DELS SUÏCIDES
Aquí nosaltres som legió,
som els que diem al món no.
Som els bojos d’amor total
i la rutina ens va fatal,
Maiakovski, Safo, Claudel,
sense l’amor la vida és gel.
Aquí nosaltres som legió,
som els que diem al món no.
Els que l’ambició ens ha perdut
i al xoc pel poder ens han vençut,
els Brut, Hitler, Joan d’Aragó,
a Wall Street n’érem munió.
Aquí nosaltres som legió,
som els que diem al món no.
Els que la realitat trobem
bruta i en el món no encaixem,
els Pavese, Plath, Ferrater,
tal com està això no ens convé.
Aquí nosaltres som legió,
som els que diem al món no.
Els que hem perdut el món de vista
presos d’angoixa alienista,
16 som els Àiax, Wolf i Van Gogh,
per pau la mort ens sembla poc.
Aquí nosaltres som legió,
som els que diem al món no.
Els que amb el seu pes fora mida
ens va esclafar com cucs la vida,
respirar ens va fer intolerable,
propi i estrany insuportable.
Cançons
Edicions 62, 2025
Més sobre l’autor, ací
La feina d’ara és fer-nos companyia,
mirar tots els partits, prendre mesures,
canviar pegats de lloc, omplir de set
el got de la tauleta i parlar d’haques.
Entendre per on van les arritranques,
comprar-te Nolotils, napolitanes
farcides de pernil i de formatge.
Asseure’ns a xarrar del que t’espera
quan hages de creuar-te amb el radiòleg,
buidar-te l’orinal, pelar les faves,
tornar-te el que he rebut, donar-te ànims.
Colombaire
Edicions 62, 2025
Més sobre l’autor, ací
XXI.
Desig de
veure
una altra estrella
de dia
desig de tenir
una altra referència
al cel
amb
impaciència
esper la brillantor
la lluïssor
que en marcarà la fi
que impregnarà de llum
el nostre blau diürn
quan
s’acabi l’estrella
fluctuant,
en procés d’expansió
de finitud
brillarà més
però
tanmateix
una estrella
també pot agonitzar
durant desenes
de milers d’anys.
Arrel inoïda
Adia Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
I
És l’angoixa de mi i de veure l’entorn
dislocant-se a cada instant sens frisança,
i de veure raptat el conat de la vida,
l’ensopida bandera molt espellifada
d’un herald envellit i amb missatges perduts.
És l’espessa saliva i l’aire estagnant
de les hores retudes quan manca el sentit,
quan l’embat de la xacra i el pes d’envellir
ens macera el cor i fa lenta la pensa.
És quan penses que actues només amb rebuig
de matèria noble que omplí de puixança
i animà altres moments a l’empara d’un temps
que el crèiem pautat per atènyer el futur.
És el plor reprimit de qui es venç ell mateix...
Talment un ballarí que recula amb reflux
d’un onatge cansat, i a la riba pereix
lassament amansit per tornar a començar,
així ens deixondim per eixir d’unes càrcers
de por i abatiment; molt nafrats i amagrits,
però vius, i amb desig de tornar a respirar.
Vet aquí el balanceig de la vida que ens mou
com el sotraguejar d’un tren atrotinat
però no pas rendit: «Persevera, per severa,
per se vera»... Enmig de les dificultats!
Transitem d’un estat fins a un altre encegats
pel dolor de l’estrip, el panteix, l’esgavell;
per la vida feliç, renovada i tranquil·la,
de l’alè, la sutura i la guarició.
En sortim cada volta més vells, més prudents.
En sortim, tanmateix, com d’un nou naixement:
rebuts amb un primer petó, irrepetible!
—gloriós i dinàmic, ardit, venturós—,
que la mare ens fa del capet fins als peus
amb els llavis molsuts de la vulva amorosa
quan ens rep en el món i ens prem en el cor.
Amb aquest bes s’engega el rellotge de l’ésser.
És el bes natalici, sacrificial,
que conjura el dolor i enarbora l’amor,
i segella la xifra de l’ésser nounat.
La Xifra és la parla d’allò transcendent
que reclama escoltar-nos la dada humana.
No he comprès mai del tot la fredor del clos Dasein.
L’escalfor de la xifra almenys assumeix
l’immens potencial dels lligams entre humans
i el circuit creatiu que els pot transcendir.
Tan sols el risc de l’altre —i el risc que em pertany—
ens permet superar el solipsisme ingenu
del qui ha sucumbit dins el seu fanguissar.
El teixit dels lligams protegeix d’intempèries.
Quan l’atzar fusiona el jo amb un tu
s’engendra un nucli dens que esdevé en potència
un actiu de futur, graduat en escales
de raó i sentiment mai del tot compassats.
El bes
natalici
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
El deute de l’aigua és
la convicció única i neta
que obri la boca quan comença a parlar
i mostra el primer tall de les dents,
les genives foradades pels versos cristal·lins
que corresponen en l’acte d’estimar-se,
com l’esforç de la terra quan es dona.
El deute de l’aigua
Bromera Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací i ací
Pous d’aigua custodiats per cossos sense ànima,
l’arma despietada —sense risc ni despesa de bales—
que impossibilita el retorn a la llar, als jocs de la vida.
Qui no hi beuria, si la set ferotge tenalla
una gorja esdevinguda manoll d’espant?
Com no cercar la lluna en un cove?
Xarruparies a glops la mar salada,
pel miratge àvid d’aigua llaminera
que mitigui una llengua condolida i aspra.
Milaigües
Parnass edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
.jpg)
Al ras, en la plujosa matinada
després de l’expulsió, resava Adam:
«Déu meu, Déu meu, que no existeixi el món
d’haver-se’l de guanyar». Però ja era
la vida haver d’aprendre a ser el que ens falta.
I aprengué Adam del món, vessat al cor
de la història sumària de cada home,
a ser el cuc de la poma que no es cull.
I a veure Déu que brilla per absència,
Déu que s’aparta per a fer-nos lloc.
I veure el cel com cau fet pluja fina
i es planta en el mirall del fang de viure.
Pols
Edicions 62, 2025
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
