EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 19 de novembre del 2024

BARCA

 


(Imatge pròpia)

BARCA

 

buc de claror en la mar nebulosa

del somni

en la mar de la nit

la pell solcada pel sol i la sal

no ferida, no encara, pel ferro roent

de juliol

barca de grills mar a dins en la nit

i allà al fons

buc de claror

com un llir

en la nit de la mar

com un llir

tot de llum

tot d’olor

en la nit

de la mar

buc de son

tot d’olor

tot de llum

com un llir.





Ismael J. Sempere

Venien i se m'enduien

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

divendres, 15 de novembre del 2024

[ALGO ANDA SUELTO... / QUELCOM VA SOLT...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa) 

Algo anda suelto entre los ahogados de Rimbaud

entre las que heredaron un organillo y ahora salen bajo la lluvia a sembrar cebollas

algo anda suelto en la tiza de las maestras y los grifos ancianos

en las que construyen un globo hinchable para ir a las fruterías del horizonte

algo anda suelto por una senda

angosta de luces verdes y leves palomas

algo sobre el amor y sus resonancias.

 

---

 

Quelcom va solt entre els ofegats de Rimbaud

entre les que heretaren un orguenet i ara surten sota la pluja a sembrar cebes

quelcom va solt al guix de les mestres i les aixetes velles

on construeixen un globus inflable per anar a les fruiteries de l'horitzó

quelcom va solt per un camí

estret de llums verds i lleus coloms

quelcom sobre l’amor i les ressonàncies.

 




Mario Obrero

2021, inèdit, dins El joven poeMario,

(Edició no venal editat per l’IES la Senda de Getafe)

Més sobre l’autor, ací i ací

 

[Traducció meua al català]

dimarts, 12 de novembre del 2024

FINISTERRE

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Finisterre

 

Cap al final, els cants de sirena,

eixa altra forma de silenci, el sol de

la seua joventut, que no em reconeix,

(tal volta així la mort puga veure’m la cara)

el camí de pedra vora el penya-segat,

la barcassa que travessa la badia,

este mar que es fa fosc de llum gris i gavines.



Jenaro Talens

Llocs

Institució Alfons el Magnànim, 2006

Més sobre l'autor, ací i ací


[Traducció al català d'Emili Casanova]

dissabte, 9 de novembre del 2024

EMPERADRIU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

III Emperadriu

 

Els gats fers del bosc

endins la forest

t’obren dreceres

i s’enlaira l’aliga,

la que fita argúcies

al nan de l’aigua.

 

Emperadriu constel·lada,

regnes la menta

de les passes clares

i evoques a les bruixes

els costums de les herbes.

 

Teva és la vida.





Joana Bel

El bosc del tarot

Editorial Fonoll, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací

dimecres, 6 de novembre del 2024

[M'HAS FER ENCADENAR.]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

2

M’has fet encadenar. L’alè em gravita

tan dèbil, tan com flèbil, que cap nit

no m’arruixa ja el pèl ni en trau resquit,

i mal pes hi ha al teler si el tronc no esguita.

 

¿Qui em boixarà l’ullal hermafrodita

si em denegues la set que t’he fingit?

Jo sol no en sé; tinc el boç molt petit

i he desaprès a aprendre el que m’excita.

 

Si ara te’n vas i em redobles, cafit

de tu mateix, l’enyor que t’he absorbit,

no esperes que et cobege el que em tragita.

 

Vist que el cuc de l’auxesi el duc pansit,

hauré d’encomanar-me a santa Rita…

Quin oi, no haver nascut frare estilita!


Rubén Luzón

Segons manera

LaBreu Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

diumenge, 3 de novembre del 2024

L'ESTRANGER

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’estranger


Arriba l’estranger fins a les portes

de la seva ciutat, el lloc natal,

ciutat que desconeix, antiga, sempre

renovellada.

                        En el llindar, l’esfinx

pregunta, indiferent: què vols?, qui ets?

El vigilant, com un operador

matemàtic, fa borda qualsevol

demanda: el desmenjat burot reclama

un deute inexistent, que cal pagar

amb diners que no es tenen.

                                                    L’estranger

no es reconeix: té el codi i l’algoritme,

la llengua i la moneda, i tanmateix

no els sap emprar. Desemparat, respon

amb qualsevol fotesa, un balbuceig

estrany, mancat i incòmode, com un

burot de sons.

                           L’esfinx li obre el pas,

i l’estranger, desconcertat, s’endinsa

en la ciutat de cases derelictes,

on buscarà els residus del seu ésser,

les restes d’una llengua ja perduda.


Josep-Anton Fernàndez

L'estranger a casa

Edicions Proa, 2024

Més sobre l'autor, ací

dijous, 31 d’octubre del 2024

CARN D’OLLA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
 

CARN D’OLLA (fragment)


M’heu fet carn tantes vegades

que avui imploro la potinga.

L’olla ben plena.

Estomaca els budells i les vetes

fins que sagnin.

Seré l’escuma de patata

a l’escudella.

Tot i l’amenaça,

és ella qui ennuega.

[…]



Sara Cabrera Corbacho

Em serviran a trossos

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací

dilluns, 28 d’octubre del 2024

MUTS PERÒ NO CECS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


MUTS PERÒ NO CECS (fragment)


Hi ha el malson i l’hemorràgia.

Hi ha el silenci i l’agressor.

Hi ha la por i dins la por

el meu malson monetitzat amb plusvàlua.

Allò no dit i sota clau,

sota la pica del lavabo.

On hi ha les fulles d’afaitar,

els perfums de noia bona, el highlighter, la bulímia

i tot allò que ningú pensa perquè sagna.

Un tabú que ni és tabú si no se’n parla.

[…]



Paula S. Piedad

La represa del plaer

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací

divendres, 25 d’octubre del 2024

L’ÚLTIM SOPAR

 


(L'últim sopar. Leonardo da Vinci)

L’ÚLTIM SOPAR

 

És més fàcil recordar l’últim sopar

que els altres àpats. A Canà tot gira a l’entorn

de la gasiveria de l’amfitrió o d’un sommelier

inepte; i de la multitud de pans i peixos

no sabem si els van menjar crus

o qui va dur la llenya per fer-los a la brasa.

Del primer dinar al que tu vas faltar

recordo els plors i un xiscle d’animal ferit;

i el dia que em vaig llevar per esmorzar

i vaig descobrir que ella ja no hi era,

ni tan sols sé si vaig arribar a fer el cafè.

Però d’aquest sopar d’avui en tindré viva

una nafra a la memòria: som els de sempre,

la taula és vulgar, com ho són les menges,

ens importa més haver fet un darrer esforç

per salvar allò que ja ens hem resignat a perdre.

Hi havia vi i alguns hem demanat una cervesa,

una amanida de llegums i carn rostida,

i fruita —mandarines prou dolces—

per fer-nos pair allò que ens desespera:

el món i els anys inexpugnables

ens separen i alguns (ho sabem tots)

són a punt d’emprendre un viatge massa llarg

cap a un hort fosc ple d’oliveres.

 


Francesc Parcerisas

Branquillons

Edicions 96, 2023

Més sobre l’autor, ací

dimarts, 22 d’octubre del 2024

[I ELS MURS QUE M'ABRACEN...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

I els murs que m’abracen són els tentacles de les nits que ens han robat, cel ambre, boscatge d’asfalt. Insistir en les clavegueres per ser rata, per ser fong, per fondre’s amb les aigües grises, roges i brillants de la pols dels pols que es concentren entre les venes soterrades per la pell de ciment: gorgs de fems, jo deixalla orgànica, rebuig constant, els morts que fan que el que és polit ens consumeixi. Tornar a la desfeta: som el fàstic dels bonics, son la nosa penetrant. Poble cordial, la ràbia de l’altre: he estat el revers ratllat d’una postal, desordre dels peus perforant el que et sosté, tu ciutat trèmula, blocs incandescents.

 


Jèssica Ferrer Escandell

Fissures

Editorial Fonoll, 2023

Més sobre l’autora, ací i ací