[M'HAS FER ENCADENAR.]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

2

M’has fet encadenar. L’alè em gravita

tan dèbil, tan com flèbil, que cap nit

no m’arruixa ja el pèl ni en trau resquit,

i mal pes hi ha al teler si el tronc no esguita.

 

¿Qui em boixarà l’ullal hermafrodita

si em denegues la set que t’he fingit?

Jo sol no en sé; tinc el boç molt petit

i he desaprès a aprendre el que m’excita.

 

Si ara te’n vas i em redobles, cafit

de tu mateix, l’enyor que t’he absorbit,

no esperes que et cobege el que em tragita.

 

Vist que el cuc de l’auxesi el duc pansit,

hauré d’encomanar-me a santa Rita…

Quin oi, no haver nascut frare estilita!

Rubén Luzón

Segons manera

LaBreu Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

L'ESTRANGER

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’estranger

Arriba l’estranger fins a les portes

de la seva ciutat, el lloc natal,

ciutat que desconeix, antiga, sempre

renovellada.

                        En el llindar, l’esfinx

pregunta, indiferent: què vols?, qui ets?

El vigilant, com un operador

matemàtic, fa borda qualsevol

demanda: el desmenjat burot reclama

un deute inexistent, que cal pagar

amb diners que no es tenen.

                                                    L’estranger

no es reconeix: té el codi i l’algoritme,

la llengua i la moneda, i tanmateix

no els sap emprar. Desemparat, respon

amb qualsevol fotesa, un balbuceig

estrany, mancat i incòmode, com un

burot de sons.

                           L’esfinx li obre el pas,

i l’estranger, desconcertat, s’endinsa

en la ciutat de cases derelictes,

on buscarà els residus del seu ésser,

les restes d’una llengua ja perduda.

Josep-Anton Fernàndez

L'estranger a casa

Edicions Proa, 2024

Més sobre l'autor, ací

CARN D’OLLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

CARN D’OLLA (fragment)

M’heu fet carn tantes vegades

que avui imploro la potinga.

L’olla ben plena.

Estomaca els budells i les vetes

fins que sagnin.

Seré l’escuma de patata

a l’escudella.

Tot i l’amenaça,

és ella qui ennuega.

[…]

Sara Cabrera Corbacho

Em serviran a trossos

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací

MUTS PERÒ NO CECS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MUTS PERÒ NO CECS (fragment)

Hi ha el malson i l’hemorràgia.

Hi ha el silenci i l’agressor.

Hi ha la por i dins la por

el meu malson monetitzat amb plusvàlua.

Allò no dit i sota clau,

sota la pica del lavabo.

On hi ha les fulles d’afaitar,

els perfums de noia bona, el highlighter, la bulímia

i tot allò que ningú pensa perquè sagna.

Un tabú que ni és tabú si no se’n parla.

[…]

Paula S. Piedad

La represa del plaer

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací

L’ÚLTIM SOPAR

 

(L'últim sopar. Leonardo da Vinci)

L’ÚLTIM SOPAR

 

És més fàcil recordar l’últim sopar

que els altres àpats. A Canà tot gira a l’entorn

de la gasiveria de l’amfitrió o d’un sommelier

inepte; i de la multitud de pans i peixos

no sabem si els van menjar crus

o qui va dur la llenya per fer-los a la brasa.

Del primer dinar al que tu vas faltar

recordo els plors i un xiscle d’animal ferit;

i el dia que em vaig llevar per esmorzar

i vaig descobrir que ella ja no hi era,

ni tan sols sé si vaig arribar a fer el cafè.

Però d’aquest sopar d’avui en tindré viva

una nafra a la memòria: som els de sempre,

la taula és vulgar, com ho són les menges,

ens importa més haver fet un darrer esforç

per salvar allò que ja ens hem resignat a perdre.

Hi havia vi i alguns hem demanat una cervesa,

una amanida de llegums i carn rostida,

i fruita —mandarines prou dolces—

per fer-nos pair allò que ens desespera:

el món i els anys inexpugnables

ens separen i alguns (ho sabem tots)

són a punt d’emprendre un viatge massa llarg

cap a un hort fosc ple d’oliveres.

 

Francesc Parcerisas

Branquillons

Edicions 96, 2023

Més sobre l’autor, ací

[I ELS MURS QUE M'ABRACEN...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

I els murs que m’abracen són els tentacles de les nits que ens han robat, cel ambre, boscatge d’asfalt. Insistir en les clavegueres per ser rata, per ser fong, per fondre’s amb les aigües grises, roges i brillants de la pols dels pols que es concentren entre les venes soterrades per la pell de ciment: gorgs de fems, jo deixalla orgànica, rebuig constant, els morts que fan que el que és polit ens consumeixi. Tornar a la desfeta: som el fàstic dels bonics, son la nosa penetrant. Poble cordial, la ràbia de l’altre: he estat el revers ratllat d’una postal, desordre dels peus perforant el que et sosté, tu ciutat trèmula, blocs incandescents.

 

Jèssica Ferrer Escandell

Fissures

Editorial Fonoll, 2023

Més sobre l’autora, ací i ací

LA VIDA EN ROMA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La vida a Roma

et rien de Rome en Rome n’aperçois

Joachim du Bellay

 

La depressió seria tornar a Roma

i no trobar la Roma que hi vam viure.

Amic, la depressió seria Roma

sense Roma: carrers i places. Lliure

d’amor, podré jurar-te que hi ha Roma

més enllà de nosaltres, que vam viure

un somni, i que es repetirà: que Roma

és més que tu i que jo, que Roma és lliure

d’estimar-nos quan calgui, i visca Roma!

Potser hi serem feliços. Ens cal viure

per saber-ho, i passar un estiu a Roma,

i això no ho dic pas jo, ho diu algú lliure

que és més que tu i que jo. Que parli Roma

per nosaltres, amic, i intentem viure,

i algun dia, potser, viurem a Roma.

Adrià Targa Ramos

Acròpolis

Godall Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

ESCAMILLA 0

(Horta. Fotografia de l'autor del poema)

ESCAMILLA 0

Circulen per ací els indecisos

que dubten constantment de l’estratègia,

els que tenen coratge en alta mar,

solitaris rapsodes, gent de l’horta.

Passeu camí del cor creix el poema,

veureu un punt final en la sortida,

alguns monticles fets amb maquinària,

abrics penjats en creu, companyonia.

La porta és entreoberta per qui vullga

tallar llesques de pa sense malícia,

veniu, avant, seguiu, ma casa és vostra,

ací teniu la clau: ma mare morta.

Eduard Marco

Dolors

Edicions 62, 2024

Més sobre l'autor, ací

[DINS UNA LLUM DEFALLIDA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

III

 

Dins una llum defallida

amb fatiga es desperten les ombres

per poblar els cantons,

per dansar damunt les parets.

 

Un fràgil cos

acarona amb els dits

un arbre esqueixat

perquè brosti

un temps divers,

l’arç blanc en les bardisses estiuenques.

 

En l’aigua polida

lliuro les mans

vers tu que jeus,

lleu com una fulla,

en el teu somni indivís

d’ulls clucs.

 

Ad una luce frustata / a fatica si destano le ombre / a popolari gli angoli, / a dnazare sulle le pareti // Un esile corpo / al tatto saggia / un albero spezzato / perché ramifichi / un tempo diverso, / el biancospino sulle siepi estive. // Nell’acqua levigata / libero le mani / verso te ge giagi / legera com una foglia / nel tuo sogno indiviso / di chiussi occhi. 

Pietro Civitareale

Ombres dibuixades

Café Central / Llibres del Segle, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció d'Antoni Clapés i Lluís Servera]

TRES DOLS I UN TIGRE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tres dols i un tigre

es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre;
es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego
Jorge Luis Borges

Lluents s’apaguen les fulles, la llum
s’obre les venes, els pulmons puden.
Òrfenes de memòria, de vídues ales,
estora ataronjada d’àlbers per terra,
tardor sereu sempre, tigre que ronseja.

Passen, immòbils, trens i estacions.
Us quedàreu a viure a les catenàries
de l’autumne, a mig aire de l’enlloc.
Només la nit torna a mi, de vosaltres,
ulls com lluernes al fons de les andanes.

Quina habitada runa, l’esperança, l’alta
tija verda, ara encenall a la meua mà, or
forestal, duel felí dins la boira —blanc dol
de supervivents, aquesta mort de no morir
ara mateix i en algun altre lloc alhora.

 

Josep Porcar

Els focs ignífugs

Godall Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací i ací