Pluja al claustre
Els teus ulls blaus han vist
la claror del nou dia.
Els àngels jardiners han decidit
regar una mica la ciutat
a mitja tarda, perquè tinguis
un dia amorosit de sol i pluja.
Tu que veus les taronges del claustre
i el teix, i les fontetes,
els dius que a mi també m’agradaria
compartir el temps amb ells,
però com tantes d’altres coses
sols me’n queda el record.
Mira-les per mi, que neixin roses
i magnòlies, i acants,
que per a tu i el teu claustre
sigui glòria el nou any.
El verd ara és més lluent
que el xiprer, sempre sever.
Llisquen les gotes de pluja
de les fulles torrades
de la magnòlia.
La merla busca el cuquet
resseguint l’herba esponjosa.
Les arrels, sempre immutables,
troben que és ben poca cosa,
aquest ram de pluja escassa.
Brilla el sol sobre els acants,
els núvols ja van marxant
i la rosa aixeca el cap
per espolsar-se una gota.
Olga Xirinacs
Passeig pel claustre
Ganzell, 2026
Entrades
