Atenas
BÁRBARO del Oeste, layetano,
sintiéndome deudor, agradecido,
yo también he venido a distinguir
la línea recta de la línea curva.
Ágora... ¡La palabra, la palabra!
Propileos... ¿Merezco lo que ocurre?
¿Quién me levanta? ¿Quién pone en mis ojos
esta luz de la luz? ¿Quién me conmina
a callar y a decir a un mismo tiempo?
Acrópolis... La altura más humana.
Alzado, luminoso, enceguecido, lúcido,
cómo podré dar gracias lo bastante.
---
Atenes
JO, bàrbar de l’oest, de Laietània,
que em reconec deutor, molt agraït,
també he vingut a fi de distingir
la línia recta de la línia corba.
L’Àgora... La paraula, la paraula!
Els Propileus... Em mereixo el que passa?
Qui m’enalteix? Qui és que em posa als ulls
eixa llum de la llum? Qui és que em commina
a callar i a parlar a un mateix temps?
L’Acròpoli... L’altura més humana.
Enlairat, lluminós, encegat, lúcid,
com podré dar-ne gràcies com cal.
Mapa de
Grècia
Pagès Editors, 2021
Més sobre l’autor, ací
[Traducció de Josep A. Vidal]
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada