Malgrat tot, jo us recomane la lectura d’algun poema de dos dels meus autors preferits (dissortadament tots dos han mort). L’un és Manel Garcia Grau, l’altra Maria-Mercé Marçal.
Ací en teniu dues mostres:
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj66NAPeO-NWHQ2rRTZuHp1Rf8DNfiuFVXj3ytz-4h7KA-PSE85XBVJgMEGG1AvMyPka66dyahUFJRlsL2KoPvBzKlIy9FhOK0NE9xMybzmayNSpW9RuXJv7y1XzivISSWJScZ6f5YV9ags/s320/manel+garcia+grau.jpg)
que hi haja algú que se n’adone del fang
que porta a les mans i de la llum
que, dèbil i imperceptible,
resta entre les pupil•les.
(Manel Garcia Grau, “La Mordassa”)
En tu quallava
el doll de les absències:
I era sang presa.
(Maria-Mercé Marçal, “Llengua abolida”)
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada