EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 4 de desembre del 2011

VERS SOLT (V)


el temps és un combat de la nostàlgia,
una tristesa imposada.



(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Els versos solts que he triat estan dins del poema SUBSTÀNCIA del llibre de Xúlio Ricardo Trigo, La veritat cansa (Bromera poesia, 2005).


Ací podeu llegir el poema complet, però abans intenteu imaginar-lo.

5 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

He llegit els poemes i m'ha agradat molt un que es diu En silenci...
A mi la foto no em transmet cap tristesa imposada, sinó somnis reflectits en l'aigua d'algun rierol, i sobretot una nostàlgia amable,
plena de sensacions i records que la tardor sempre em regala...
Bona setmana,
M. Roser

Calpurni ha dit...

M. Roser, la foto anava més que per la tristesa imposada pel pas del temps.
Salut i bona setmana també.

Anònim ha dit...

Preciós fragment i preciosa imatge, m'encanten les flors de la tardor. Són càlides malgrat que arribe el fred.

El temps ens porta sense cap remei cap a la mort, a tots. El més important és com passem aquest temps.

lisebe ha dit...

Molt bó!! Però per historias personals m'han fet plorar, encara que m'agraden.

Besets

Calpurni ha dit...

Gràcies pels comentaris.
Miss Yuste, tens molta raó: l'important no és el pas del temps sinó com el passem nosaltres.
Lisebe, els poemes estan farcits de paraules tristes però també belles. Sent molt el mal record.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada