EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

diumenge, 25 de març de 2012

MONTMARTRE

(Charlie Mingus)
Em disfresse d'aire; guaita'm
la pell: parracs taronja
que modigliani pintés a la plaça
blanca. Un dia en pujaré l'escalinata
alta cap el cim de la colomes.
El sol ens besarà el vèrtex
ran les pestanyes, un mocador rosa
al cap, veces esparses...
i a ben cert hi haurà un negre
tocant el celo baix, i una olor
dubtosa que em recorde
que això ja ho he tastat.
Maria Fullana
Ícara
Amós Belinchón, editor, 1990
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una disfressa d'aire, amb la música de fons d'un violoncel...Molt guapo!

Calpurni ha dit...

M. Roser, quina imatge tan original, veritat?
Com seria la disfessa d'aire?
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada