BON ANY!

POEMA AMB DATA (LXIII): 24 DE DESEMBRE DE 1989

(Fotografia de  Jaimie Trueblood)

Imagina, encenent un misto, aquella nit en la cova:

utilitza per a sentir el fred dels clavills del sòl;

per a sentir la fam, la vaixella apilada,

i el desert… el desert està en totes parts.

Imagina, encenent el misto, aquella mitjanit en la cova:

el foc, les ombres dels animals o de les coses,

i imagina, amb la teua cara confosa en els plecs de la tovalla,

a María, a José, i el fardell amb el xiquet.

Imagina tres reis, la processó de les seues caravanes

cap al portal; o millor, tres rajos que atrapen

l'estrella, el cruixit de la seua càrrega, el so de les campanetes

(en el blau espés, el Xiquet encara no compta

amb l'eco d'una gran campana).

Imagina que el Senyor en el Fill de l'Home per primera vegada

es reconeix a Si mateix, a una distància remota, en les tenebres:

un vagabund en un altre vagabund.

Joseph Brodsky

Traducció meua a partir de la traducció feta del rus al castellà per Svetlana Maliavina i Juan José Herrera de la Muela

ESCULPIR...

(Fotopoema fet a partir d'imatges pròpies)

Alexandre Navarro

Encesa fotografia

Ed. Germania, 2913

Més sobre l'autor, ací.

A BORBOLLONS

(Imatge pròpia)

A borbollons

estic creant

paraules.

Em retorç en dolors

de part.

Cada poema

és la meua carn

i la meua sang.

No vull quedar-me

sense res.

No deixaré que isca

la placenta.

Gioconda Belli

Sobre la grama

Ed.Norma, 2001 (primera edició, 1972)

Més sobre l'autora, ací.
(Traducció del castellà feta per mi)

L'ÚNICA LLUM

(Imatge pròpia)

Versos del meu "Llibre de contemplació"

PRESENTACIÓ DEL "LLIBRE DE CONTEMPLACIÓ"

Ahir, 12 de desembre, vaig presentar el meu poemari "Llibre de contemplació" a la Casa de Cultura de Torrent. El llibre va estar presentat pel company de LletrAEdeta,  poeta i amic Alexandre Navarro. Després d'aquesta presentació amics i companys de lletres recitaren alguns dels poemes del llibre. Laura Juan va recitar Mirada furtiva (que en un principi anava a recitar-lo la poetessa Joana Navarro i circumstàncies personals ho van impedir) i Viatger. Alexandre Navarro va recitar Temps irreductible. Jordi Guerola recità Peixos abissals. Enric Sanç va recitar el poema Objectes. Els poemes Món de l'oblit i Xacona de l'admonició van ser recitats per Joan Femenia. L'autor recità La mirada trista dels espills, Com un tòtem polsós i Minuet dels grafits. Els poemes estaven acompanyats per audiovisuals. El poema Mosaic, que publique més avall,  va ser recitat de forma col·lectiva per tots els rapsodes.

MOSAIC

                                 La vida, ai!, és tan fragmentària!

                                                              Joan Fuster

Accent que falta en la imperfecta oració.

Bri de llum extingible.

Capítol del llibre mai escrit.

Derna en terra derrotada i desfeta.

Engruna aixafada per l’oblit.

Fragment d’un salm sense música.

Gra de blat que cau sobre terra erma.

Hàlit a la recerca de la felicitat.

Illot perdut, desorientat i inhabitat.

Jonc a prop de l’aigua que mai serà aigua.

Kírie sense resposta.

Llàgrima que llisca sobre paper de vidre.

Mim mut de gests i moviments.

Nafra oberta que mai cura.

Obaga a l’espera de la llum eterna.

Pessic de somnis alletats amb il·lusions.

Quincalla malvenuda a canvi de quasi res.

Racó solitari ple d’utopies.

Saltamartí que no troba mai el seu lloc.

Taca del passat en l’eixugamans del futur.

Udol constant, crit llastimós.

Volva de neu que es desfà abans de caure.

Whisky mal destil·lat.

Xiuxiueig perdut en el vendaval.

Yin-yang, llum i foscor, inici i final.

Zero, la vida.

EXTRACTES DE "LA MORDASSA"

(Imatge no identificada presa d'internet)

No a l'esclavatge del pensament zero
ni al seu missatge sense espigues.
***
No al dúctil xarlatà amb càrrec
ni a les prebendes de la seua boca.
***
No a la callada persistència de l'oblit
ni al rostre cínic de l'autoodi.
***
No a la fragància de nou ordre neolliberal
i el seu perfum de bagassa barata.
***
No a la quimera innecessària
ni a cap colp negant els ulls de la utopia.
***
No a la injustícia de cap brocker
ni al bagatge pedant de la seua indolència.
***
No al Cèsar que et paga i, si l'emprenyes, t'elimina
ni a cap dels seus bufons.
***
No a l'única i irrefutable Veritat
ni als recelosos Sacerdots del Sant Poder.
***
No a cap causa perduda:
la utopia viu encara habitada entre petges.
***
No a la corrupció 
ni a les trenta monedes del seu esclavatge.
***
No a cap discurs únic ni al corsé d'una raó
sense les seus ales subversives.
***
No a cap culpa per ser home
ni a cap anatema per ser lliure.

Manel Garcia Grau

La mordassa

Perifèric edicions, 2003

Més sobre l'autor, ací.

GEOGRAFIES DE L'OBLIT

El passat dimecres 4 de desembre, editat per Germania, va ser presentat l'últim llibre de Jaume Pérez Montaner a Ca Revolta, Geografies de l'oblit. El poemari està estructurat en tres parts, dos de les quals són una mena d'antologia i la tercera conté poemes nous. Ací presente un dels poemes del llibre.

(L'autor llegint el poema. Foto Ca Revolta)

(Imatge de la samarreta de Poesia per la revolta, amb disseny de Brainy Monkey)

Qui no ha begut la suor de les mans renegrides

mai no serà dels nostres.
Qui no ha sentit la fredor de la desfeta
no podrà dir-se humà.

No és un assumpte meu que vaig entre anemones,
tan antic jo com elles, tan humil,
entre la pols daurada dels camins,
entre matolls i aromes de capvespre.
A l’ombra renovada del pi ver
la pinassa de coure ens era el llit perfecte.
I en les nits dels carbons mig apagats
atiàvem els focs amb tremolosos dits
i apuntava el desig entre les brases,
com un triomf de mirades enceses,
de generoses i absolutes mans.

Jaume Pérez Montaner,

Geografies de l'oblit

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací.

TESSEL·LA III

Una de les tessel·les del meu "Llibre de contemplació" que presentaré el dijous, dia 12 de desembre, a les 19 . en la Casa de Cultura de Torrent.

NIT TALLANT

(Imatge pròpia)

   ampla caixa d'ocells blaus que van gelant-se,

la nit vessa solituds damunt la fosca;

   aspra malenconia esquinça els rituals,

brunyida fredor que fou d'amor, amb tu,

com danses de llenços pels cristalls del son.  

   emmiralla lluna plena d'espills verds

el tebi vol d'adormits amants covards;  

   ritme d'arbres tanca amb gebre la tardor

exhaurides les antigues cerimònies:  

   argentada aigua o vidre no embolica

gessamí pres carn o llana d'hiverns endins

per carícies defensat d'altres gelades.

Gaspar J. Urban

Cadells de la fosca trencada

Tres i quatre, 1976

Més sobre l'autor, ací.

PAVANA PER A UN MANIQUÍ - STERXU

Sterxu (Esther Villanueva), locutora, actriu de doblatge, comunicadora... ha tingut la deferència d'interpretar (magistralment) un dels poemes del meu Llibre de contemplació . La música és de Julien Boulier. El podeu escoltar en aquest enllaç. Paga la pena, no pel contingut, sinó per la interpretació. 

(Imatge de Joan Quisapquè)

Com entristeix la teua vida d’aparador!

Rere el cristall, impertèrrit,

veus passar angoixes i temors.

Tu mateix les vius.

Creus que estàs defenent el teu espai

i l’únic que fas és defendre la teua presó.

No és el teu posat en blanc i negre

de maniquí d’aparador

ni d’estàtua palplantada

ni d’espantall de conte

ni tal sols l’aspecte de musa inquietant

                               allò que m’enerva.

Ni tampoc les teues mans de cartó immòbils

que assenyalen a terra

amb un gest inútil i desvalgut.

No és la teua essència de paper reciclat

o de suro corcat arrelada en camp de gel.

No és la teua presència de peresós

la que em dol ni la que em fa fàstic.

No és la buidor del teu cap

farcit d’escarabats negres,

ni l’ermàs desitjat per tu,

ni l’acceptació del no-res com a camí.

No és la teua mirada extraviada cap enlloc

ni la teua boca esdentegada,

muda i erma de somriures.

Tot açò, amb ser molt, em deixa indiferent.

És el vel que t’abilla i t’emboira la mirada,

el coltell que esbiaixa els teus passos.

Són les mans que

t’han dipositat en aquest lloc

amb l’habilitat del botxí

que fa la seua tasca a la primera.

És la indiferència

                           i la inacció,

la desesperança

                           i la cruesa del jo.

És la teua nuesa de gest

                 la que em corglaça.

POEMA AMB DATA (LXII): 25 DE NOVEMBRE

Pantalla grisa

vint-i-cinc de novembre

als cinc anys torne;

un manyac dret saluda

el taüt de son pare.

Joan-Carles Martí i Casanova

Publicat al seu facebook el 22 de novembre de 2013

Més informació sobre l'autor, ací.

LEVITAT DE L'ÉSSER

Aquest és el poema del llibre Les hores concèntriques del company de LletrAEdeta, Enric Sanç, que he llegit aquesta nit en la presentació de La Pobla de Vallbona.

(Imatge pròpia)

La terra era deserta i buida.

Hi havia tenebres sobre la faç de l’abisme...

Gènesi 1, 2-3

das schwersteGewicht.

Friedrich Nietzsche

Caminem en silenci entre les pedres
no en tenim de respostes a (moltes) qüestions.
Aturem el rellotge d’etern retorn:
un crit en el desert, pel coit i l’àpat
recorrem la nit fosca a la temptació.
Les mil agulles apunten l’atzur zel
d’Istanbulcom els darrers vestigis
d’un bressol límit. Civilització?
L’esfinx xerraire hissa les veles,
d’un bri manyoc de fils. Mes no oïm res, res.
Però què som sense l’amor, amor?
Som l’ombra de l’oblit la insuportable...

Enric Sanç

Les hores concèntriques

Ed. Germania, 2013

LLIBRE DE CONTEMPLACIÓ

En pocs dies presentaré el meu "Llibre de contemplació".

ANUNCIACIÓ

Annunciacione di Cestello

SANDRO BOTTICELLI

Concetto Spaziale. Attesa (roig), 1968

LUCIO FONTANA

II

Jo estava

quieta.

Les ales de la seua esquena eren llargs ganivets

(noli

me

tangere). Una 

em tallà el ventre.

Després es va anar sens suturar el tall.

Ada Salas

Limbo y otros poemas

Editorial Pre-textos, 2013

Més sobre l'autora, ací i ací.

(Traducció del castellà feta per mi)

SONATA A ISABEL

Dediqueu sis minuts a escoltar aquesta joia: la Sonata a Isabel (completa) de Vicent Andrés Estellés recitada magistralment per Esther Villanueva (Sterxu)

LEVITAT

(Imatge pròpia)

M'agrada creure

que un dia sortirà de l'aire

la paraula que en faça

trencar la mort, el temps,

sentir-ho tot d'un sol alé,

ser i ser no-res,

fixar la vaguetat

com qui mira un color pur.

Berna Blanch

Incorpòria

Ed. Tabarca, 2007

Més sobre l'autor, ací.

DESFICI DE PARADÍS

(Imatge pròpia)

II

T'he vist passar amb el gest de les hores,

ignorant de sorpreses,

reclam de paraules.

Perfecta,

has recollit els versos dels poetes.

Josep Lluís Roig

Amb el gest de les hores

Editorial 3 i 4, 1991

Més sobre l'autor, ací.

ALLUNYA'T DEL MEU COR, VALÈNCIA...

(Banys de l'almirall, València)

Allunya't del meu cor, València,
vull oblidar-te, jardí
amb flors que ja no estime.
Ciutat partida, cap home
no pot amar-te! Esqueixada
per la fulla esmolada de la fam
i l'encalç politeista.

Alí ibn Hariq (1156-1225)

Els poetes aràbigo-valencians, Josep Piera

Alfons el Magnànim, 1983

VIBRANT DELTA

Poema que vaig llegir el dia 25 d'octubre a la Jam Poètica celebrada a L'Eliana dedicada al sexe:

VIBRANT DELTA

Aquest triangle diví, fatal, a voltes, 
ombrívol desig de pràctiques ocultes, sempre.

Aquest altar on els pagans es converteixen a la fe.

Aquest Mediterrani per on ix un sol de bellesa hel·lènica.

Aquesta llacuna, òbol i verí a la vegada,
on es refresca l'intrús en la seua font cònica.

Aquest paisatge antic i olímpic on Eros
és a punt d'ofegar-se en el plaer suprem.

Aquest nèctar femení, apreciat per Dionís,
veremat en cru, millorat al celler dels anys.

Aquest vi blanc sec o dolç, afruitat, suau o amarg,
servit amb delicadesa exquisida.

Aquest aixopluc on amagar els llavis de la tempesta.


Hi ha algun tresor més preciós
per a un errant enamorat dels fons marins?

Hi ha algun vers més dolç o precepte més deliciós,
per al poeta que apel·la a la piadosa ablució?

Per què filosofar sobre nocions i conceptes
quan el geni apareix a causa d’aquesta devoció?

Fins i tot un cast pensador, davant aquesta sagrada forma
hauria tancat el seu llibre i s’hauria enfonsat en ella
com un vell hebreu que va a la recerca del seu mont Ararat.

Com donar les gràcies per aquest tòtem ardent
al voltant del qual ballem embriagats com els indis?

Com s’agraeix el vibrant delta,
la cova humida commoguda fins la bogeria!

POEMA AMB DATA (LXI): DIUMENGE, 27 D'OCTUBRE

(Claustre de l'església del Patriarca, València. Imatge pròpia)

Diumenge, 27 d’octubre, a Burjassot.

Carles Riba, volia triar bé les paraules,

Tenir una sintaxi ondulant, graciosa.

Escric entre misèries i fang, entre esperances

I dol, entre fatigues i dolor i injustícies.

―El recorde, en el claustre famós del Patriarca;

El recorde escrivint-me una amabilitat

En un exemplar de “Del joc i del foc”; érem

A l’hotel dit de Roma ple de gent i de juny.

Vicent Andrés Estellés

L’inventàri clement (dins Antologia poètica)

Consell Valencià de Cultura, 1993

PARAULA

La

meua

recerca

s’esgota

en

tu.

Ets

el

dia

i

la

nit,

          paraula.

VULL QUE PASSES

(Imatge de Laia Vaquer, presa d'ací)

Vull que passes.

Com el cel de la terra

et vull lluny de mi.

Un quadre pintat dia rere dia,

una història sense inici

on l'epíleg ja està escrit.

La fi d'un  llibre inacabat.

El vent apagarà el foc tardà,    

i t'esmortiré sense tallar-te.

***

Obrir la finestra de cada matí,  

haver d'omplir pàgines desertes,

vull córrer les línies que escriguérem.

¿Saps? És dur intentar estimar,  

però no perquè jo vulga estimar,    

sinó per deixar d'estimar-te.

Agustí Hernàndez i Dolç

Poesies de hui

Universitat Politècnica de València, 1999

Més sobre l'autor, ací.