Pantalla
grisa
vint-i-cinc
de novembre
als
cinc anys torne;
un
manyac dret saluda
el
taüt de son pare.
Joan-Carles Martí i Casanova
Publicat al seu facebook el 22 de novembre de 2013
Més informació sobre l'autor, ací.
dilluns, 25 de novembre del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Gràcies. És un record d'infantesa real. Aleshores, la família vivíem d'emigrants a Marsella, la més gran ciutat occitana. El televisor, és clar, era en blanc i negre. John-John tenia 3 anys i jo acabava de complir-ne 5. Ara, la imatge se'm va quedar enregistrada per a sempre. No l'he oblidada mai.
Cada vegada que la veig, em continua fent mal al cor, la imatge del nen quadrant-se davant del taüt del seu pare...Suposo que va ser un gest espontani, devia veure com ho feia algú...
Petonets.
Els vius saluden els morts: ¿amunt o avall?
La imatge és de les que no s'esborren de la memòria personal i col·lectiva!
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada