[CADA PEDRA ESDEVÉ UN SIGNE,...]

(Imatge pròpia)

Cada pedra esdevé un signe,      
mentre cau: de primer, besllum 
incerta contra el costum 
que la ignora i creu indigna 

d'interès. Més fidedigna 
cada cop, es van fent llum 
fins que esclata en el volum 
grandiós d'un ordre insigne. 

Costa obrir del tot els ulls, 
sortejar tots els esculls 
que entrebanquen la mirada! 

Però pot fer caure regles, 
lleis, cultures, mons i segles 
i fer néixer una altra albada.

David Jou

Teoria, 1987

Més sobre l'autor, ací

A UN POETA JOVE QUE SUPOSÀVEM MORT A LA GUERRA FORA DE LA PÀTRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Manquen xiprers vora la tomba 
del meu amic, llorers en el seu front, 
terra de casa embolcallant-lo, 
i per al foc empresonat en ell, 
què sinó encara l'amplitud 
de moltes nits profundes de la terra? 

En va que ho digui, en va queixes d'amor 
el tomarien vora l'atzavara, 
vora el bressol del mar, quan de la terra
cau tristament el vespre en els sembrats. 
Aquesta fou la seva pàtria, aquesta
la llum serena dels seus ulls. 

Difícil és, inesclarible el canvi 
del cant no dit en muda eternitat: 
perfaci un déu aquest inacabat 
amb harmonies, pau eterna i premi.

       Joan Vinyoli

De vida i somni

Ariel, 1948

Més sobre l'autor, ací

APORIA

(Mà morta, ceràmica d'Adrià Torres Capsada. Imatge presa d'ací)

Morta,
la mà morta,
la vida morta,
la passió exhaurida 
i jo encara viu.

Alberto Cardín

Despojos

Ed. Pre-textos, 1981

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció meua]

[NO PUC DORMIR SOLETA, NO...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No puc dormir soleta, no.
      ¿Què em faré, lassa,
      si no mi's passa?
Tant mi turmenta l'amor!

Ai, amic, mon dolç amic!
Somiat vos he esta nit.
     Què em faré, lassa? 

Somiat vos he esta nit
que us tenia en mon llit.
     Què em faré, lassa? 

Ai, amat, mon dolç amat!
Anit vos he somiat.
     Què em faré, lassa? 

Anit vos he somiat
que us tenia en mon braç.
     Què em faré, lassa? 

Anònim (a. 1429)