 |
| (Imatge pròpia) |
mentre cau: de primer, besllum
incerta contra el costum
que la ignora i creu indigna
d'interès. Més fidedigna
cada cop, es van fent llum
fins que esclata en el volum
grandiós d'un ordre insigne.
Costa obrir del tot els ulls,
sortejar tots els esculls
que entrebanquen la mirada!
Però pot fer caure regles,
lleis, cultures, mons i segles
i fer néixer una altra albada.
David Jou
Teoria, 1987
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un sonet molt bonic. M'agraden aquestes pedres de riu tan arrodonides, el frec de moltes companyes les ha suavitzat...
L'ésser humà també pot canviar amb el contacte amb persones sensibles...
Bon vespre, Jesús.
Aquestes pedres són de platja, M. Roser, però fan el mateix efecte.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada