EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 2 de juny del 2016

UNA IMMOBILITAT INEXTINGIBLE

(Fageda d'En Jordà. Imatge pròpia)
Arrere va quedar l'arbreda murmurant, 
el somni entre la llum i els ocells, 
el viu amor i l'amistat frondosa. 
I va passar l'auri carro cridaner 
de l'ambició i el triomf, 
l'altiva febre de la vanitat 
i la jornada inútil
dins la grisa galera de la rutina. 
Fins i tot aquell immens afany 
d'harmonitzar la vida en la paraula 
també va quedar-se arrere, 
I la memòria i el desig extint 
tornaren a les seues aigües cambrianes. 

La boira va envoltar un temps sord. 

A penes sent ara
la feble persistència de la llum, 
i un estrany cansament, 
i un poderós pes,
i una immobilitat inextingible  
em diuen més que totes les paraules:
ja sóc un mineral.


Justo Jorge Padrón
Les cercles de l'infern
Ed. Aguaclara, 1996
Més sobre l'autor, ací
[Traducció de Lluís Alpera i Leiva]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Entenc aquest poema com un canvi dràstic en la vida d'una persona( metàfora?)...
Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sí, sembla que parla d'un canvi.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada