EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 20 de març del 2017

GAVARRA

(Imatge presa d'ací)
GAVARRA
A Pedro Gadea
Has enganxat la gavarra amb la grua 
i la deixes caure solta sobre l'aigua 
amb la càrrega de bales de paper 
destinades a Madrid, a la Casa 
de la Moneda. El remolcador 
eixiria a per ella amb els dos hòmens 
que l'havien de conduir al port. 
Un d'ells, amic teu, i amic meu, m'ho conta, 
pare, el dia del teu enterrament. 

Avui el llevant ha trencat les amarres 
i les barques es sotmeten al vent, 
les ones envesteixen la gavarra 
que transporta les restes de les últimes 
paraules : pailabot, xarxa, babor, 
salobre, port, rastrell, arrastre, nansa... 
les veig sotsobrar damunt la coberta, 
agarrar-se als caps fràgils dels records 
i detindre per uns moments la força 
de l'aigua contra les últimes cordes.


Teresa Pascual
11 poemes
Aula de Poesia, Facultat de Filologia, Universitat de València, 2009
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

En algunes situacions, la vida ens porta records amables i d'altres no tant...Trobo que aquest és el moment adequat per aferra-nos als bons!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El records tristos no deixen de ser records però fan mal. Com ben dius cal aferrer-se als bons.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada