EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 6 de març del 2017

[JARDINS QUE EL TEMPS EM FÉU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Jardins que el temps em féu, jardins que celebrava 
en sonets clars i amables, el temps dictant-me imatges. 
Recordava de sobte paraules oblidades 
que al meu frec renaixien i esdevenien cant. 

I quan siguen passat unes mans que ara escriuen 
uns versos i una gola que ara els diu en veu baixa 
i la rosa que olore en vas de vidre amb aigua 
i aquest so de Beethoven que em du el baf de l'estiu,

¿cremarà el mateix sol les mateixes hortènsies? 
¿hi haurà sense els meus ulls un sol i unes hortènsies? 
¿mai no tornaré a veure les palmeres que esguarde? 

¿han de morir amb mi? Qui sap. Contemple l'hort, 
vigorós, amb sossec. I res més no m'importa. 
Nord enllà hi ha una casa on amara la pluja 

la gran heura del pati i on un poeta escriu.


Gaspar Jaén i Urban
Nou poemes al voltant d'un jardí
Aula de poesia de la Facultat de Filologia, Universitat de València, 2006
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Que bonic, i és que un jardí és un lloc meravellós per escriure poemes i recitar-los fluixet, mentre olores les roses...
Petonets, Jesús.

Calpurni ha dit...

Ben bonics, sí, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada