EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

divendres, 29 de setembre de 2017

SOBREDOSIS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SOBREDOSIS

Ja ho veus,
seguim anomenant-te i
és una grapada de serradís
la teva carcanada
que se’ns podreix a la boca:

La primavera, mòrbida,
era un regust de sofre i
com una puta ventruda
sadollava de carnassa
el teu senzill poal
de la paciència.
Eres tot sol en el món,
no tenies ni enemics
que et dignifiquessin
creuclavant-te.
El no-res t’embolcallava
com una placenta marcida;
no tenies res més per estimar i 
quan la nit rodolava,
dessagnada ja de tot,
corries nu
per conductes seminals
cap a l’alba definitiva.
Amb una xeringa
curulla de llostre
has esclatat les bòfegues
d’haver viscut.

Jaume Munar
La pietat de pensar
Ed. Capaltard, 2005
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No tinc paraules, m'ha corprès...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Poema dur que presenta una situació dura.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada