 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
De vegades
som una mica mineral
i em costa entendre
el llenguatge sucós de les taronges,
la frescor tan verda de la menta
i els missatges que m’envien els satèl·lits.
Sovint em perd
dins els tic-tac del rellotge
i em faig un embolic
amb els verbs i les estrelles.
Encenc els cigarrets pel cap on hi ha el filtre
i confonc el telèfon amb el comandament a distància.
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Em sembla que això ens passa una mica a tots...Quina menta més fresca, fins aquí m'arriba l'olor!
Bon diumenge, Jesús.
Som el mateix autoretrat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada