EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

divendres, 16 de març de 2018

AUTORETRAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AUTORETRAT


De vegades
som una mica mineral
i em costa entendre
el llenguatge sucós de les taronges,
la frescor tan verda de la menta
i els missatges que m’envien els satèl·lits.

Sovint em perd
dins els tic-tac del rellotge
i em faig un embolic
amb els verbs i les estrelles.

Encenc els cigarrets pel cap on hi ha el filtre
i confonc el telèfon amb el comandament a distància.


Antonina Canyelles
D'estructura circular
Can sifre, 2008
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Em sembla que això ens passa una mica a tots...Quina menta més fresca, fins aquí m'arriba l'olor!
Bon diumenge, Jesús.

Calpurni ha dit...

Som el mateix autoretrat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada