EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dijous, 22 de març de 2018

[CAP AL TARD...]

(Albufera de València. Autora: Ana Martínez Climent)
Cap al tard
t’arriba d’enyorar
aquella cosa íntima
que duies amagada
al dedins,
petita esperança secreta
que tota la vida
t’havia escalfat,
esperonat,
dia a dia,
desig inconfessat
a tu mateix,
sentiment servat
mai no dit
ni a l’altre jo
que és
la persona que estimes.
Quan ja ha fet tard
t’arriba d’enyorar
el sentiment salvatge,
el caliu secret
que et feia viure,
i que ara
ja saps,
que ara ja mai,
per bé o per mal,
no se’t farà matèria, i ves,
encara t’ajuda a viure.


Ricard Creus
Ahir d’amor i avui encara
Ed. Meteora, 2010
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Amb un capvespre així els sentiments d'enyorança i d'esperança, són a flor de pell!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I com cremen!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada