EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dilluns, 7 de maig de 2018

[COM L'ASSASSÍ QUE TORNA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa retocada per mi)
Com l'assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se'n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat,
així tornava jo al lloc de l'amor.

Maria Mercè Marçal
Llengua abolida. Poesia completa 1973-1998 
Ed. Labutxaca, 2017
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una manera trista de tornar al lloc de l'amor... Un poema dur! Vaig tenir la satisfacció d'entrevistar la María Mercè!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Una gran poeta. Quants poemes seus no han vist la llum! Llàstima!
Gràcies pel comentari.
Slaut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada