EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dijous, 31 de maig de 2018

EL GAT FILÒSOF D’HIPPOLYTE TAINE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL GAT FILÒSOF D’HIPPOLYTE TAINE
A Jaume Pérez Montaner
¿A quin discerniment es lliuraran
aquests homes rigorosament dissenyats
per la mà incerta de l’oblit
i que fugen capcots per inhòspits camins
sense memòria ni arteria?

¿Aquests homes que ha parit el silenci,
podran discutir amb passió
sobre el fum o la boira que els entela els ulls
sota l’arbre del bé i del mal?

¿O, tal vegada,
el vol implume de la mirada adusta
-el buit voraç del nervi òptic-
els escamparà dins d’un mar de dubtes
i els aturarà al límit de l’horitzó
on una grotesca bandera
jau enclavada al costellam d’un difunt?

Afectats com estan pel càstig
de la fragilitat i de la incontinència,
aquests homes que no es reconeixen,
       que s’engulen a si mateixos,
de segur, no seran capaços
-envanits i superbs com són-
de lliurar-se al goig i a la felicitat.

Sí.  Certament.
     S’imposa de manera urgent
                la creació del nou home.

Res, però, d’extraordinari.            


Jesús Giron  Araque
Inèdit
(Poema llegit en la Celebració a Jaume Pérez Montaner el dia 24 de maig de 2018)
                             

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Em sembla que em faltaria paper per fer palès com hauria de ser el nou home! I segurament també per la nova dona!
Una foto molt divertida...
Bon cap de setmana, Jesús

Calpurni ha dit...

Com s'han de canviar les coses!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada