EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dilluns, 28 de maig de 2018

MOSCA

(Dibuix que acompanya el poema. Autor: José Manuel Palomar)
MOSCA

Com un sentinella
desitjós que escampe
la fosca
i arribe la llum novella,
perquè la vista és llosca
i sempre té rere l'orella
la mosca.

Josep Tur i José Manuel Palomar
Cor de bestioles
Trencatimons Editors, 2018
Més sobre els autors, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ves per on , m'ha fet riure el poema de la mosca...Això de tenir-la darrera l'orella és que desconfies d'alguna cosa!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tots tenim sempre d'alguna manera la mosca darrere l'orella.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada