[LA MAR VENIA...]

(Imatge pròpia)

La mar venia a voltes com una sola ona,

com un sotrac immens del desig absolut,

com un esquit de temps en la pell ferida,

com un gran esternut dels sentits i de l’aigua,

com un bosc d’oblit en l’íntima quietud.

 

Remor constant, espill de déus i blaus,

mare de fang i nit, connubi de les hores.

 

Ara que la ginesta del pit floreix eterna,

arribaran cançons a la vora del vent

per encìsar els peixos que et naveguen la sang.

 

Destriarem els mots que s’amunteguen tristos

en platges de delit i amb la carn humida.

Marisol González Felip

Suite de València

Babilonia Edicions, 2012

Més sobre l'autora, ací