EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 2 de gener del 2021

O PENEDIMENT O SENTÈNCIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


O penediment o sentència

 Hanna  Arendt


¿Qui ha demanat perdó

pel patiment i per la sofrença,

per la mancança i per la recança?

 

¿Qui se’n penedeix del mal ja fet

quan encara crida la terra

per veure si algú se'n recorda,

per veure si allà poden trobar-la?

 

¿Qui recorda l'oblit?

¿Qui renega la terra quan encara està tacada?

¿On seran els ulls que li dignen l’existència?

 

El llampec que commou i que desperta

dins la realitat gasosa

de cares sens ulls,

de peus que no miren

ni el peu ni el pas,

ni per on caminen.

 

¿Qui reconeix el carnatge,

la immolació salvatge

que esquiva, cruel i atroç,

els perfils acurats de cada figura,

de cada bosc, de cada oceà,

de cada cim, de cada ostatge?

 

¿Per què encara no hi ha gest o actitud,

o acte o protocol, o intenció o resposta?

Encara alguns, furtius,

refusen cosir les ferides

i brodar el perfil,

deixant que la vida, a cor obert,

s'asfixie.

 

Sols a la bategada es trenca el silenci.

El crit trenca el cor, amunt,

glaçant la llança i directe al cel

s'escolta el malefici.





Aina Garcia-Carbó

Crònica de la cadència

Vincle. 2020

Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Suposo que sempre hi ha algú que es penedeix d'alguna cosa sobretot qui ha patit abans alguna
sofrença!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Així és, M. Roser. Alguna vegada ens hem penedit per alguna cosa.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada