EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

divendres, 26 de febrer de 2021

LA MORT DE LA PARAULA

(imatge pròpia)

LA MORT DE LA PARAULA

 

La mar s'ha eixamplat al davant nostre

i s'ha immobilitzat tota la llum

amb la paraula.

 

Altres dies, quan corries de sobte per la platja,

era l'altra il·lusió,

la més alta.

 

Vens amb la vida que te pesa

sota l'ungla esmolada

del temps

que ens ha llançat.

 

La mar blanca

del record més antic,

de la paraula

que el seny ens ha portat.

 

Vora la mar hi ha

un pols amarg de plenitud.

Un pols amarg de vida blava

que ens fa evidents,

que en fa veure l’objecte...

 

¿Quina vela,

quin vaixell s'aproparà demà,

quina terra pel lluny,

quina vida?

 

No vas capint. Solament vius

pels pols incommovible,

per la trista paraula que s'escapa.

 

El silenci

t'ha coronat de quietud.

Només un èxtasi,

només un sentit:

el fons.

Emili Rodríguez-Bernabeu
La platja
Diputació Provincial de València, 1968
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La remor del mar fa que les paraules sembla que hagin desaparegut, però no, s'han convertit en poesia, sota la llum de la lluna!
Quina foto tan preciosa, aquests dies també és lluna plena.
Bon cap de setmana.

Calpurni ha dit...

Sembla que les paruales desapareixen però de segur que estan amagadees en algun lloc.
Gràcies pel copmentari.
salut i poesia!

Publica un comentari