(El bes - Brancusi)
ÍDOLS
Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres
(dues
llavors nues dins un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de
nosaltres,
per la submisa fe de després.
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'agrada aquest joc de paraules: No teníem records, érem el record que tenim ara...
Bon vespre, Jesús.
Ben bonic,sí.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada