EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 7 d’abril del 2021

CONTRICCIÓ

(Imatge pròpia)

CONTRICCIÓ

 

He parlat del mar algun dia, dels deserts que separen els oasis, de les terres altes de soledat i de l'arc celest ple de sal. Paraules i paraules.

Tot això és inconsistent, i ben parcament m'ha servit per a commoure el cor dels hòmens o intentar tendres idees. Visc en un país menudíssim poblat d’inquietuds sense traces i errades reiterades, elementals.

Els hòmens com jo es confonen, parlen molt amb falsos espills mentre el curs dels dies limita el blablablà del desig.

Ells no identifiquen mai les certeses, igual que jo, ni reuneixen els llavis i les aigües, perquè el temps no és un remei perfecte. Sóc un insecte que juga en les cartes.


Vicent Berenguer
L'home no confia en la ciutat
Ed. Bromera, 1996
Més sobre l'autor ací i ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És molt bonica la foto del mar, ala llunyania el sol s'hi reflecteix i tocant a la platja, les ones una mica cargolades, busquen uns peus per a remullar-los...
Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

El mar! Sempre tan inspirador.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada