EMPREMTES

La poesia és una disciplina tirànica; vas tan lluny, tan ràpid, que en un espai reduït t'has de desviar a tota la perifèria. SYLVIA PLATH

dimecres, 12 de gener de 2022

ARTEAN, ARTELAN

 

(Il·lustració d'Iñaki Lauzirika que hi ha al llibre)

Artean, artelan

 

Hitzik gabeko hizlari mutuak.

Begi zorrotzak behar dituzten hitzak.

Hots finak entzule trebeen bila.

Kontzientziak asaldatzeko bizigabeak.

Sentimenduak pizteko testurak.

Bihotz hunkigarrien bila dabiltzan irudiak.

Zarata artean isilean bizi direnak.

Sentsibilitateen eskuetatik moldatuak,

esku zabal irekietarantz.

Iheskorrak bezain iraunkorrak...

Lehenengo zirrararen gatibu dira.

Erretinaren preso,

betiko gogoan gelditu edo

momentuan ahaztuak izan.

Beharrezko ziztada gardenak,

hausnarketaren itxaropen izpiak,

bizipenetatik ihesean doazen ametsak,

izaeraren muinera doan autobidea.

Zure etxera bisitan etorrìko ez den bisitaria

---

 

Entretanto... arte. Entre tanto arte

 

Hablantes mudos que carecen de palabras.

Palabras que necesitan ojos incisivos.

Sonidos agudos a la espera de oyentes diestros.

Exánimes para agitar conciencias.

Texturas que despiertan sentimientos.

Imágenes a la búsqueda de corazones sensibles.

Viven en silencio inundados de ruido.

Modeladas por manos delicadas,

abiertas a manos desprendidas.

Tan huidizas como perennes...

viven cautivas de la primera emoción.

Prisioneras de la retina,

permanecen para siempre o,

al instante, ingresan al olvido.

Necesarias punzadas transparentes,

soplos de esperanza de reflexión,

sueños que huyen de las vivencias

autopistas al tuétano del carácter.

Viajero que no llegará hasta tu casa.

 

---

 Entretant... art. Entre tant art

 

Parlants muts que manquen de paraules.

Paraules que necessiten ulls incisius.

Sons aguts a l'espera d'oients dretans.

Exànimes per a agitar consciències.

Textures que desperten sentiments.

Imatges a la recerca de cors sensibles.

Viuen en silenci inundats de soroll.

Modelades per mans delicades,

obertes a mans despreses.

Tan fugisseres com perennes ...

viuen captives de la primera emoció.

Presoneres de la retina,

romanen per sempre o,

a l'instant, ingressen a l'oblit.

Necessàries punxades transparents,

bufs d'esperança de reflexió,

somnis que fugen de les vivències

autopistes al moll del caràcter.

Viatger que no arribarà fins a casa.


Asier Maia Anabitarte

Zuri-Beltzaren koloreak / Los colores del blanco y negro

Oihartzun Kutxa Argitalpenak, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció al castellà feta per l'autor]

[Traducció al català a partir del castellà feta per Jesús Giron Araque]

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada