EMPREMTES

La poesia és un desafiament a la raó, l'únic desafiament que la raó pot acceptar. VICENTE HUIDOBRO

dissabte, 15 de gener de 2022

[QUAN ELLA OBSERVA EL MÓN...]

(Fotografia de l'autor)

Quan ella observa el món des de la finestra, l'àlgebra de l'obscuritat no hi té res a fer. Els ocells piulen i per la passió les mores maduren amb o sense accent.

 

Jo li narre com engreixen les olives i com encara, al ball dels núvols, aquests escruten ametlles obstinades en no ser presa de la gravetat.

 

Aquest és un amor arran de terra, que s'allunya de misteris i accepta boires, ventijols i la tendresa de les galtes roges de l'arenita, alhora pedra eixuta i cor.

 

Estrafolàries paraules de sang, mentre apunten els xiprers els llavis del silenci d'on seré foc roent i part. També aleshores, assegut a la cambra dels estels, t'escriuré.

 

14-09-2021


Josep Lluís Abad i Bueno

Flors d'aniversari

Edició electrònica de l'autor, 2021

Més sobre l'autor, ací


[El llibre és al vostre abast en:

https://drive.google.com/file/d/19wsywANZoKiyn6hOcfO3CizOy0zezUIg/view?usp=sharing]


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És que un paisatge de natura, amb l'àlgebra, no es poden comparar, he, he...M'agrada aquest poema i el poblet de la foto també.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La natura sempre és més autèntica.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada