EMPREMTES

La poesia és un desafiament a la raó, l'únic desafiament que la raó pot acceptar. VICENTE HUIDOBRO

dimecres, 11 de maig de 2022

JARDÍ AMB ESTÀTUES

(Collage d'Olga Xirinacs)

Hui Olga Xirinacs fa 86 anys. Per molts i bons anys, Olga!


«Un prèclum consisteix a redactar un text que és un plagi d’un original encara no escrit». Així va definir el poeta Carles Hac Mor aquest terme inventat per ell.  Aquest poema és un homenatge a Olga: un prèclum fet per mi d’un poema que Olga encara no ha escrit. 

 

JARDÍ AMB ESTÀTUES

 

He volgut tornar al temps de la meva infantesa

i m’he trobat en un jardí d’estàtues que no em somriuen

(ben sé que tot temps passat és un jardí d’estàtues).

Repenso aquells moments llunyans,

ara dèbil llum, pàl·lida llum que aombra silencis.

Ai jardí sense ocells!* A cada cantonada, un gest

que es perd rere el sol de la tarda, lentament.

A cada flor, una veu que es marceix

en un silenci de pedra demanant vida.

Troanes i baladres adornen fredes primaveres

en aquest imperi de senzills monòlegs.

Aquestes estàtues guarden l’arquitectura d’un secret

que jo, exhausta, maldo per no oblidar;

potser no caldrà afanyar-se molt a restaurar-les:

els records com la pedra no són dòcils.

---

*Ònix i níquel (1934). Joan Llacuna 


Jesús Giron Araque

Prèclum

Tabarca llibres, 2022

3 han deixat la seua empremta:

Richard Aerts ha dit...

...tot temps passat és un jardí d’estàtues.

Veritablement profund.

M. Roser ha dit...

No sabia que era l'aniversari de l'Olga, ara la felicitaré...Molt bonic aquest poema que que li has fet, m'agraden especialment aquests versos:"
Ai jardí sense ocells!* A cada cantonada, un gest"

que es perd rere el sol de la tarda, lentament
Bon vespre, Jesús..

A cada flor, una veu que es marceix

en un silenci de pedra demanant vida.

Calpurni ha dit...

Com es recorda el temps passat, sobretot si ha sigut feliç!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada