EMPREMTES

La poesia és un desafiament a la raó, l'únic desafiament que la raó pot acceptar. VICENTE HUIDOBRO

dilluns, 23 de maig de 2022

[MON PARE M'AGAFAVA DEL SELLÍ...]

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

Mon pare m’agafava del sellí per darrere

i em deia no t’atures, encara, pedaleja.

Ma mare arreplegava l’estesa de la roba,

les pinces que, per terra, subjectaven les pedres

i de lluny insistia, de nou, dues vegades,

no et deixes aturar pels trons i pedaleja.

Els gossos que nugaven el vent a les cadenes

miraven de no veure els llamps que s’hi acostaven,

de lladrar-me mil voltes, no plegues, pedaleja.

Per això quan m’hi vaig quedar damunt a soles,

menut com el granís, translúcid entre el gel,

vaig dir-me enmig de l’horta, amerat com un drap,

referma la cadència, no perdes l’equilibri, pedaleja.


Eduard Marco Escamilla

Ultramarins

Edicions Bromera, 2022

Més sobre l'autor, ací

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ui, la bici! lo en vaig aprendre tota sola quan tenia 7 o 8 anys... I sempre pedalejant!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Quanta simbologia té per a un xiquet la bicicleta.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Helena Bonals ha dit...

Si no baixes de la bicicleta pots guanyar.

Calpurni ha dit...

Sempre estem en alguna mena de bicicleta muntats.
Gràcies, Helena, pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada