La perruca de la Dolly Parton
Ni les tones de laca ni els rul·los amanseixen l’encrespament
en escoltar-te dins l’humit Tennessee de cabanes de taxidermista,
ennegrides per la gana del carbó, on vas esdevenir
la Dumb Blonde assecada per la pols de les carreteres d’un
pèrfid passat i la mania de cantar country pels ànecs, pollastres
i porcs d’Smoky Mountain fins a Hollywood Hills
et va fer rica. Fora la tanca de la modèstia la por t’amagà
una pistola a la bossa amb ungles de porcellana, fent de
l’incògnit maquillatge barat i crepat passat de moda, la rossa
esperança de tots. Ara reposa cosida, capgirada al cap de
cartó del tocador vetllant-te, quan et recaragoles plorant el
meu nom —Jolene, Jolene, Jolene— i el teu home confiat
no sospita que sempre m’has estimat.
Raquel Pena Martínez
La breu història dels Estats Units
Labreu Edicions, 2021
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
La recordo d'alguna peli, la Dolli Parton...A mi m'agrada molt la música country!!!
Bona setmana, Jesús.
Compartim gustos. A mi també m'agrada el country.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada