EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 6 de juliol del 2024

[PEUT-ÊTRE QU'IL FAIT... / POTSER ALLÀ FA...]

 



(Imatge no identificada presa de la xarxa)


peut-être qu'il fait chaud là-bas,

dans tes draps

ici les mains froides de la nuit

écrivent peu à peu ton absence

et dessinent ton sourire sur le temps qui s'évade

bientôt je vais quitter la nuit

pour rejoindre l'aurore, toi,

l'ange acide

qui ne cesse de grandir dans mon cœur

je n'aurai ni mots

ni sourire,

j'aurai le verbe en berne

mais je demeurerai dans le silence de l'amour

pour contempler tes rondeurs

en attendant que la vie me dépossède de mon cœur

j'irai par les forêts où la lune séjourne dans les mains des dieux

et toi, tu seras l'étincelle qui éclaire le chemin

 

---


potser allà fa calor,

als teus llençols

aquí les mans fredes de la nit

escriuen a poc a poc la teva absència

i dibuixen el teu somriure en el temps que s'escapa

aviat deixaré la nit

per a retrobar l'alba, tu,

l'àngel àcid

que segueix creixent al meu cor

no tindré paraules

ni somriure,

tindré el verb a mitja asta

però restaré en el silenci de l'amor

per a contemplar el teu cos

esperant que la vida em desposseís del meu cor

recorreré els boscos on la lluna roman en mans dels déus

i seràs l'espurna que il·lumina el camí


Mpesse Géraldin

(del seu mur de Facebook, 18-12-2023)

Més sobre l'autor, ací


[Traducció meua del francés al català]

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada