PLACES DE MANS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLACES DE MANS

L'eternitat conté places de mans.

Així la tinc quan veig ardents les teves.

M'ho deia el vent: -Vindran segles de mans.

Duran arreu la mar que somniares!

I ja ho tinc tot: la sal, la costa, el port;

l'aigua d'on visc i em moc a la deriva.

Amor, tu fas del món la catedral

de la bondat, secrets de llums que viuen.

I sóc passeig obert a la ciutat

que has inventat perquè els amants es trobin.

Quan, fàcilment, s'aixequen els desigs

i, sense esforç, els cors es reconeixen.

Vicenç Llorca

Places de mans

Edicions 62, 1989

Més sobre l'autor, ací i ací