EMPREMTES

A poesia adora andar descalça nas areias do verão. EUGÉNIO DE ANDRADE

dimarts, 9 de juliol del 2024

PRINCIPI DE PETER

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Principi de Peter

Barcelona

Després de Peter ja no pots mossegar

ni closques d’ametlló ni, gairebé, una poma.

 

Després de Peter, quan reprens el trajecte

que et du a les oficines sols queda cansament

i quan hi entres, només veus taules exhaustes,

carcasses ennegrides de vells ordinadors,

plantes de plàstic i, potser, aquells objectes

inútils i grotescos que algú et va regalar

qui sap si per Cap d’Any o abans de les vacances.

 

Després de Peter, per més que t’hi escarrassis

ja saps del cert que sols queda l’espera

del moment en què et diran que ja no cals

i que has esdevingut ferralla del sistema

com l’antic engranatge del control horari

que ara han canviat per un circuit imprès.

 

Després de Peter saps que el teu ofici

és no fer nosa fins que siguis invisible

com l’arxivador de cartó botit de paperassa

que segella per sempre el lacre de la pols.

 

Després de Peter també saps que escriure

 ja no pot ser un somni de plenitud,

només un entreteniment tan meritori

com els quaderns de mots encreuats

o les receptes per fer coca ràpida.

 

Després de Peter no vols llet als cafès

(aquells cafès burocràtics: fem un cafè, parlem-ne)

perquè et fa coragre i, tanmateix, enyores

engolir a pleret el primigeni calostre

que antany et va fer créixer i et va enrobustir.

 

Després de Peter, només hi ha una llet

que et pot refer les dents: la llet de lloba.

 

Anton Ferret Baig

Turisme interior

Pagès Editors, 2024

Més sobre l’autor, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada