EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 21 de juliol del 2024

PAÍS D'AIGUA

 


(Imatge pròpia)


PAÍS D'AIGUA

Els dies són una clepsidra amb foscos naufragis.
La fragor d'una llarga nit a la Serra de les Agulles 
confrontadaa

amb la desídia.

L'illa ha suportat la devastació, les flames i l'exili dels déus.

Els camins són d'aigua i sense tornada.
Ibn Khafadja no estimà els ulls negres del desig.
El vertigen de nodrir-se contra la imaginació.
Hi ha el mot bellesa amb tot l'ímpetu de galerna.
La mar no té nom.
El vers ens penetra com espina saquera.
Va ser Heràclit qui somiava franquejar sense barca l'altra riba.

Josep Ballester

La mar

Poesia 3 i 4, 1997

Més sobre l’autor, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada